Gales solidàries

S'acosta Nadal. Entre els professionals del meu ram he sentit a dir un munt de vegades que són èpoques difícils en les quals es dónen un bon nombre de recaigudes, sobretot en els centres de salut mental. No he sabut mai del cert si és un tòpic o bé una veritat contrastada. De fet, no tinc notícia de cap investigació sobre el tema (de ben segur que n'hi ha alguna). A la consulta, almenys de moment, tampoc he notat res d'extraordinari... Com que són dates estretament vinculades a la família, se'ns remouen tota mena de sentiments. Passem estones agradables i d'altres de ben amargues, quan ens recordem de les persones que ens han deixat.

Família a banda, una de les coses que m'irrita més d'aquests dies és la proliferació de gales solidàries a totes les cadenes de televisió. En temps de crisi ja no us dic com se m'aguditza l'al·lèrgia. Si col·laboro amb alguna causa, mai no tinc la certesa que els diners arribaran a lloc. De fet, us ho dic de debò, això no em preocupa gaire. El que més em revolta és pensar en la possibiliat que utilitzin els infants, les persones malaltes o desvalgudes amb finalitats lucratives. Què me'n dieu dels famosos que fan el viatge solidari de torn? Amb aquells modelets de safari. Quina angúnia! Quina falta de sensibilitat i respecte, per altra banda, vers la realitat del país que visiten... Vaja, que ens esperen uns dies de xantatge emocional a totes bandes. Ben mirat, tampoc cal anar-se'n gaire lluny per veure que hi ha molta gent que necessita ajuda. El país no està com per tirar coets!