La febre Obama

Finalment, Barack Obama s'ha imposat de manera aclaparadora al republicà John McCain. El seu missatge espiritual i populista ha pogut amb tot. No és que m'agradi anar contracorrent (bé, potser una mica si) però a mi aquest home no em convenç. No acabo d'entendre que un polític ultradretà com ell sigui, a la vegada, un defensor a ultrança dels drets humans. ¿Es pot parlar de valors i alhora defensar la pena de mort? S'escapa de la meva comprensió. Potser és necessari viure als Estats Units per entendre la "febre Obama".
He mirat uns quants vídeos dels seus discursos al Youtube i quan he vist tota la massa enfervorida, amb els ulls plens de llàgrimes, he sentit una mena d'inquietud. Pensareu que desbarro, m'ho podeu dir tranquil·lament, però hi veig certa similitud amb el sentiment que desperta sobre la gent el discurs d'Hugo Chávez o de tants altres líders xarlatans que sedueixen el poble recorrent a quatre tòpics suats i una magnífica posada en escena. Un blablabà que, ben garbellat, no conté massa propostes concretes per tirar endavant un país. Salvant totes les distàncies, també em ve al cap el fenomen ZP. Després dels vuit anys de govern Aznar volíem un estil diferent. Teníem ganes de creure. Quan ens vàrem despertar del somni de canvi ens vàrem trobar que el príncep se'ns havia convertit en gripau. De salvador de la pàtria ha passat a vulgar mentider. Ja veurem què passa quan se'ns curi la "febre Obama"...

Comentaris

Liberto Brau ha dit…
Liberto Brau, del clan literario de Pau Llanes (Arterapia Sentimental), les anuncia e invita a la inauguración de su blog “Amanece púrpura”. Se trata de una novela en proceso que el autor irá publicando capítulo a capítulo, semanalmente, si se cumplen sus expectativas tanto de lectores como de apoyos en sus comentarios. Para ello recomienda leer entre otros textos de introducción el “Acuerdo del autor con sus lectores”. Ojalá la lectura de este primer capítulo de “Amanece púrpura” les agrade lo suficiente como para motivar sus palabras y comentarios, sostener la espera de nuevas entregas mientras tanto y formar parte de su lista de blogs favoritos. Gracias por su atención y curiosidad, por su lectura, por sus palabras… Y disculpen esta entrada así de sopetón en sus casas; no quiero que crean que lo utilizo como un tablón de anuncios… Me tomé la libertad de hacerlo por la confianza y hasta cierto punto complicidad que me da habernos leído algún día (aun anónimos y silenciosos) y por la oportunidad que nos brindó Arterapia Sentimental para encontrarnos alguna vez en nuestra dispar vida de bloggers… Liberto Brau
Garbí24 ha dit…
Dels discursos no hem podem fer cas ja que estan fets per el que vol sentir la gent i a cada estat s'ha estudiat a la poblacio abans de fer el discurs , l'unic objetiu fins ara de Obama era recaudar vots , a partir d'ara com tots els politics només podra fer el que li deixin fer , ja que tots els politics sempre estan lligats de peus i mans . Nomes entri a la casa blanca ja començarà a treballar per la propera campanya electoral .El poder deu tenir quelcom bo , que tothom vulgui estar-hi a pesar dels problemes que hi ha al mon.
Obama és encara un gran desconegut, ja veurem quins passos comença a donar com a president dels EEUU, és improbable que ho faci tan malament com Bush, almenys això ja és un consol...

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia