La febre Obama

Finalment, Barack Obama s'ha imposat de manera aclaparadora al republicà John McCain. El seu missatge espiritual i populista ha pogut amb tot. No és que m'agradi anar contracorrent (bé, potser una mica si) però a mi aquest home no em convenç. No acabo d'entendre que un polític ultradretà com ell sigui, a la vegada, un defensor a ultrança dels drets humans. ¿Es pot parlar de valors i alhora defensar la pena de mort? S'escapa de la meva comprensió. Potser és necessari viure als Estats Units per entendre la "febre Obama".

He mirat uns quants vídeos dels seus discursos al Youtube i quan he vist tota la massa enfervorida, amb els ulls plens de llàgrimes, he sentit una mena d'inquietud. Pensareu que desbarro, m'ho podeu dir tranquil·lament, però hi veig certa similitud amb el sentiment que desperta sobre la gent el discurs d'Hugo Chávez o de tants altres líders xarlatans que sedueixen el poble recorrent a quatre tòpics suats i una magnífica posada en escena. Un blablabà que, ben garbellat, no conté massa propostes concretes per tirar endavant un país. Salvant totes les distàncies, també em ve al cap el fenomen ZP. Després dels vuit anys de govern Aznar volíem un estil diferent. Teníem ganes de creure. Quan ens vàrem despertar del somni de canvi ens vàrem trobar que el príncep se'ns havia convertit en gripau. De salvador de la pàtria ha passat a vulgar mentider. Ja veurem què passa quan se'ns curi la "febre Obama"...