Treballar l'hort

Abans d'ahir em vaig assabentar pel TN de TV3, cada cop més insubstancial, dit sigui de pas, d'una proposta d'horticultura que ha tingut molt d'èxit entre la gent gran. No puc recordar el nom del municipi on s'ha dut a terme ni tampoc he trobat la informació per internet. Ja em perdonareu. Pel que puc recordar, el propietari d'un conjunt de petites parcel·les, de les quals no podia treure rendiment econòmic, va decidir cedir-les a un grup de jubilats per tal que poguessin conrear-hi un hort. La iniciativa em va semblar saludable a més no poder.
Poques vegades tens notícia d'un projecte espontani com aquest, que aglutini tants factors positius per a la qualitat de vida de les persones grans. En primer lloc, potencia l'activitat física i mental. En segon lloc, fomenta la relació social (els terrenys es troben l'un al costat de l'altre). En tercer lloc, s'obtenen verdures i hortalisses, productes frescos i locals, ideals per a una dieta sana i equilibrada. En quart lloc, s'estalvien diners, un valor afegit, si tenim en compte que ens trobem en temps de crisi. Segurament, si ho rumiéssim bé, encara hi trobaríem molts altres beneficis. En definitiva, parlem d'una idea senzilla que fomenta una vellesa activa i satisfactòria. Un exemple que mostra de quina manera la felicitat està feta de petites coses. Cal posar-hi esforç, això si... El benestar no surt gratis!

Comentaris

Anònim ha dit…
Quin piló d'objectius per treballar hi trobaria en un projecte així!!!
Primer de tot Ocupació! Per molta gent la jubilació no és una alegria.
I després tot un regitzell de beneficis com has dit tu Clara.
Com a terapeuta ocupacional que sóc l'hort em captiva, és uns dels llocs per treballar-hi molts objectius.
Crec que hauria de ser necessari que tot ajuntament destinés una part minuscula del seu pressupost per mantenir cosetes així. Que hi posessin facilitats.
Qui més qui menys es beneficia de les hortalisses: fills, nets, veins i fins hi tot si un projecte així tirés endavant qui no et diu que la cuina d'una escola, o la cuina d'una residència geriàtrica no ho podria fer servir. Segur que els jubilats encara hi posarien més ganes!
Hola, Núria, un cop més, estic completament d'acord amb tu, les bones idees a vegades no requereixen de grans pressupostos sinó d'una mica de voluntat i bon criteri. Dos qualitats malauradament escasses!

Entrades populars d'aquest blog

Tertúlia sobre loteria

El Dragon Khan com a metàfora

No abaixem la guàrdia