Desconfiança


Amb prou feines podem recordar la primera vegada que ens varen fer mal. D'ençà d'aquell dia, que vam despertar a la consciència, han ocorregut un munt de coses. Un rosari d'esdeveniments que ens han fet la persona que som avui. Passen els anys i sentim a dir cada vegada amb més força que és difícil confiar en els altres. De males experiències en sobren. Un es pot refiar de si mateix i gràcies. En algunes persones estimades també s'hi pot comptar, amb una mica de sort... En aquest enrevessat camí d'alegries i desenganys és complicat mantenir-se ferm en determinats valors. Seguir construint, malgrat tot. És temptador deixar-se arrossegar per l'enveja, el rancor, la falsedat o la traïció. Ningú va dir que viure fos fàcil...

Comentaris

garbi24 ha dit…
No pots dir que et pots refiar d'una persona fins que de veritat la necesites , però es bo de pensar que tenim en qui confiar.
Com deia aquell: som dos i no m'hen refio de la meitat dels que som .
Per desgràcia t'emportes molts desenganys a la vida però igual que et sorprèn fins on pot arribar la maldat humana, també et meravella descobrir que encara queden persones amb molt bon cor...
Núria ha dit…
Jo em pregunto.... perquè quasi tothom acaba dient que hi ha poca gent de confiança??? si tothom fos bo la gent no diria això. Això vol dir que els que diem que no es pot confiar en ningú per alguna persona també sóm dolents no???
No sé si m'explico.....el fet és que l'experiència em diu que hi ha persones que al llarg de la meva vida hem compartit la dita " no es pot confiar en ningú..." però després ells mateixos me n'han fet alguna.
O sigui que em suposo que jo també per alguna persona dec a ser dolenta... fins aquí ho entenc. El que no entenc és que hi hagi persones molt molt molt dolentes, o sigui en un grau molt elevat. Persones que ja no fallen un cop sinó que viuen per fallar, viuen per fer mal.
Per això em limito a desconfiar de tothom per endavant i si per el contrari em surt una persona bona millor que millor. Però penso que la desconfiança quasi mai s'etivoca!
I després també tinc una altra pregunta...com és que hi ha cert tipus de gent que veuen les intencions dolentes de l'altra gent de seguida i en canvi hi ha gent que no les veu mai fins que l'hi han fet??
Uix, quin tema que ha tret la Clara! podria estar-m'hi molta estona fent preguntes a mi mateixa!
Ah! i cal dir que sí que hi ha gent bona i tant! per sort! sinó em sembla que personalment la vida no em tindria sentit, perquè viure envoltat de gent dolenta no hi trobo sentit!
Hola, Núria, això sonarà una mica fort però crec que hi ha persones que necessiten fer mal als altres per sentir-se bé tot i que penso que no són gens conscients de fins a quin punt estan malaltes. Crec que ser prudent està molt bé, com bé dius, si algú sorprèn favorablement, benvingut sigui, però anar sempre amb el cor a la mà pot ser una mica perillós...gràcies per les teves reflexions!