Quanta feina pendent!

Ahir vaig anar a Montjuïc a veure el partit Espanyol-Numància. Com que m'estimo més no parlar dels quatre gols que ens van colar, desviaré l'atenció cap a un altre tema. A l'entrada de l'Estadi, entregaven llaços de color violeta, símbol de la lluita contra la violència masclista. Me'n vaig col·locar un amb molt de gust i vaig comprovar amb satisfacció que també hi havia molts homes que el portaven posat. Aquestes iniciatives són positives, no es pot negar, però també és evident que no ataquen l'arrel del problema. La violència de gènere és una xacra social que s'ha de combatre des de molts fronts i, des del meu punt de vista, encara tenim bastanta feina pendent.

Ja fa uns quants mesos, vaig llegir una entrevista a Àngels Barceló, al suplement dominical del diari El País. Segons la periodista, hi ha hagut un retrocés important en el paper de la dona en els mitjans de comunicació. Massa sovint, deia, qui dirigeix un informatiu és un home l'aparença del qual no compta massa. La seva parella, relegada a un paper secundari, normalment és una dona jove i atractiva. Si comenceu a repassar els telenotícies de les diferents cadenes, us adonareu que l'Àngels Barceló no anava pas desencaminada...

A la fotografia, l'equip del programa El Intermedio, a la Sexta. El Gran Wyoming, màxim representant de l'humor intel·ligent, està acompanyat de cinc dones espectaculars.