Passa al contingut principal

El gran derrotat del 21-D





Imatge extreta de eleconomista.es


Els resultats electorals ens ajuden a reflexionar sobre la realitat que vivim al país tant per les victòries celebrades com per les amargues derrotes patides. En el primer punt -com és habitual-, hi ha parers contraposats en la premsa nacional: mentre que unes portades ressalten la posició assolida per Ciutadans-Ciudadanos, les altres remarquen la renovada majoria absoluta independentista, obtinguda en un context de repressió ferotge. En canvi, hi ha poques anàlisis que suscitin tant de consens, a dins i a fora del país, com la clatellada èpica que van suposar els tres diputats obtinguts pel PP, en una nit que va situar els catalans a un pas de l’infart de miocardi i a la formació de Xavier García-Albiol en l’últim lloc del Parlament, per darrere de la CUP. La cara dels companys de partit en la compareixença de rigor era un poema. Si la pantalla televisiva tingués capacitat per supurar sentiments, hauria suat sang, suor i llàgrimes.

Feia dies que al candidat popular se’l veia neguitós -deia que volia tancar TV3 per obrir-la novament i posar-hi gent normal- però no crec que ni en el pitjor dels seus malsons hagués augurat una patacada de proporcions còsmiques com la del 21-D. Tampoc ho devia presagiar la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, quan es vantava públicament d’haver escapçat l’independentisme i posava al descobert sense avergonyir-se’n l’evident problema de separació de poders a Espanya. Una penosa relliscada que fou ben aprofitada pels adversaris en campanya. Sí que ho devia preveure el rei emèrit, que no és sospitós de ser separatista -ni molt menys republicà- quan va deixar anar en una visita al País Valencià que todo esto que pasa en Cataluña es culpa de estos del PP. El ciutadà Juan Carlos serà tot allò que vostès vulguin però no té ni un pèl de ximple i pels tractes autonomistes llargament mantinguts amb la Convergència de Jordi Pujol sap perfectament que, sense negociació, no hi pau possible a Catalunya. Ho va recordar Carles Puigdemont des de Brussel·les, que la recepta del 155 no funcionava i, en conseqüència, Mariano Rajoy l’hauria de trucar i asseure’s per parlar.

 Ara com ara, no sembla pas que el registrador de la propietat s’hagi donat per al·ludit, atès que en unes declaracions recents ha considerat que la seva interlocutora vàlida és Inés Arrimadas, malgrat que ella no tingui capacitat per formar Govern. En l’esmentada intervenció, Rajoy ha tornat a deixar clar que segueix negant l’existència d’un conflicte que necessita resoldre’s per la via política. ¿Què es pot solucionar amb un membre de l’oposició que té el mateix punt de vista que el teu sobre el problema catalán? El jutge del Tribunal Suprem, per la seva banda, ha ampliat la llista d’investigats per delicte de rebel·lió, en la qual s’hi inclouen, entre d’altres, Marta Rovira, Artur Mas, Anna Gabriel, Mireia Boya, Neus Lloveras i Marta Pascal. Sembla que els tribunals i la policia tornaran a ser els protagonistes de l'etapa que tenim per davant. No van aprendre res el primer d'octubre ni ho han fet la nit de les eleccions. 
Bon Nadal per a tothom, especialment per a aquells que no ho poden celebrar en família. Tot el suport i la solidaritat, en aquests temps difícils.   





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Efecte Streisand?

Chip Somodevilla / Getty Images

L'onada repressiva impulsada per l'Estat espanyol amb la finalitat de contenir les demandes democràtiques i de justícia social fa anys que es pateix però ha adquirit una intensitat especial durant els darrers mesos. Els mitjans de comunicació se n'han fet un ampli ressò per bé que la profusió en l'ús de la neollengua orwelliana ha variat considerablement en funció dels periodistes -o allò que siguin-. Malgrat que els tenim força presents, paga la pena recordar els episodis més sonats de càstig 'exemplar' a la llibertat d'expressió. Darrerament, hem sabut que: el llibre 'Fariña' de Nacho Carretero sobre narcotràfic a Galícia ha estat censurat, així com l'exposició de Santiago Sierra sobre presos polítics a la fira madrilenya 'Arco'; l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha estat amenaçat amb una sanció per lluir un llaç groc durant els partits i els rapers Valtònyc i Pablo Hasél, condemnats p…

Despertar-se a la nit, un apunt històric

Entre l'elevat nombre de persones que consulten als psicòlegs perquè tenen problemes per dormir, n'hi ha algunes que es queixen perquè es desvetllen i tenen dificultats per conciliar el son altra vegada. Aquesta és una circumstància que amoïna força la gent gran, particularment procliu als despertars prematurs. Val a dir, però, que cada cop més joves i adolescents experimenten l'esmentada interrupció a causa del mal ús de les noves tecnologies: per exemple, perquè han sentit el mòbil i volen respondre els missatges rebuts, la qual cosa acostuma a crispar els nervis dels adults que hi conviuen. També hi ha persones que es desvetllen des de fa anys però no hi donen més importància perquè això no els perjudica per a res en la rutina laboral. 
És necessari examinar cada cas amb atenció i paciència atès que nombrosos factors hi podrien estar relacionats: un dolor crònic, una pèrdua recent, un soroll ambiental, entre molts altres. A banda de la consideració d'aquestes particu…

Venim d'on venim

Imatge de la repressió policial de l'u d'octubre: Reuters
La terrorífica història dels membres d’ETA Joxean Lasa i Joxi Zabala, segrestats pels GAL a Baiona; salvatgement torturats al Palaude La Cumbre de Sant Sebastià; assassinats d’un tret al cap i posteriorment enterrats a Alacant potser és un dels episodis de brutalitat policial que més ha sacsejat l’opinió pública d’aquest país. El simple esment de la "calç viva" aixeca una polseguera difícil d'apaivagar, encara avui en dia, en el panorama polític espanyol. El verb "desinfectar", emprat recentment per José Borrell en un míting del PSC, en referència a la necessitat de tractar "la ferida", segons el seu criteri causada per l’independentisme català, també va contribuir a que es pronunciessin els mateixos mots, evocatius i polèmics, per part de nombrosos usuaris de les xarxes socials.
Corria l’any 1983 quan mataren els joves bascos però el crim no fou sentenciat fins el 2000 a l’Audiència Na…