L'intercanvi



Imatge difosa pel Comitè d’Empresa de TV3



En aquest blog hem qüestionat en diverses ocasions la informació transmesa pels mitjans públics de Catalunya, de la mateixa manera que n’hem elogiat treballs d’una enorme qualitat; en ambdós casos, sempre en relació amb la psicologia, que és el centre d’interès que aquí ens ocupa. TV3, Catalunya Ràdio i l’Agència Catalana de Notícies vindrien a ser com aquell familiar amb el qual ens discutim de tant en tant però, si mai li passés res greu, tindríem un disgust de mort. Ara que el Gobierno pretén posar-li les seves brutes grapes al damunt -Gabriel Rufián dixit- me n’adono de fins a quin punt les trobaríem a faltar, en el cas que l’enèsima garrotada a la democràcia mai arribés a triomfar en tota la seva plenitud. Allò que es pretén és substituir el nostre entranyable familiar per un actor de segona fila, que hauria vingut des de Madrid per suplantar-lo, sense ni tan sols passar per un trist càsting.

¿Quin sentit tindria criticar-ne o celebrar-ne la tasca, si ja no es tracta d’aquella persona, amb defectes i virtuts, que hem vist créixer en el decurs dels anys? ¿Com podríem caure en l’immens error de participar en aquesta farsa? Ens trobaríem en un escenari similar al que va patir la pobra Angelina Jolie a la pel·lícula L’intercanvi (2008) [The Changeling], quan les corruptes forces de l’ordre li volien fer creure que el seu fill desaparegut, i suposadament retrobat, era un infant que ella no reconeixia. Val a dir que la mare mai no va deixar de lluitar per què se sabés la veritat, malgrat les incessants persecucions, tortures i calúmnies que sofrí. El recolzament de l’entorn finalment arribà, en fer-se evident l'execrable manipulació de la qual fou víctima.

Evidentment, els treballadors dels mitjans públics tampoc romandran de braços creuats mentre esperen que arribi un suposat comissari, disposat a dictar-los la línia editorial. Les amenaces no els arronsaran. Han manifestat clarament que es mantindran fidels al mandat del Parlament, escollit democràticament el 27 de setembre de 2015. S’han solidaritzat amb la seva protesta el Col·legi i el Sindicat de periodistes, el Grup Ramon Barnils, RAC1, RAC 105, BTV, La Xarxa, el diari Ara, les seccions sindicals de RTVE, antics directius de l’ens… i altres professionals d’arreu del món que de ben segur que em deixo perquè el degoteig de suports és incessant. Els espectadors i els oients no combregaran amb rodes de molí: també han fet arribar el seu escalf als professionals de la CCMA i alçaran la seva veu sempre que sigui necessari. La reacció desencadenada per aquesta nova mordassa és només un petit exemple d’allò que succeïrà durant els propers dies, en el previsible clima d’ingovernabilitat que es generarà arran de l’intent barroer de supressió de l’autogovern, pretesament emparat en una Constitución que tampoc es respecta.

Cal tenir en compte que l’olla neofranquista no només bull a Catalunya sinó que alguns membres del PP ja han advertit que el País Basc, Navarra i Castella la Manxa podrien ser les properes comunitats en veure’s afectades pel temible  article 155, que fa més feina que set generals en un camp de batalla. Si anem més enllà i tenim en compte altres formes d’amenaça a la sobirania popular podem recordar que a Galícia, deprés dels terrorífics focs que han assotat el territori, els ciutadans s’han alçat amb força en contra de l'aprovació de l’anomenada Lei de fomento da implantación de iniciativas empresariais, que es percep com un pas més en l’avanç d’un model polític i social de tipus colonial, destinat a satisfer l'afany de lucre de les grans corporacions, a costa de la depredació de la terra i de l’anorreament del debat públic. Pel que s’ha pogut veure per les xarxes socials, no fa pas la impressió que aquells que protesten estiguin disposats a tirar fàcilment la tovallola. Ans al contrari. Aquesta mena d’intercanvis no s’acceptaran de cap manera: la lluita no ha fet altra cosa que començar. Tenim mobilitzacions i repressió per estona. 





Comentaris

Traducció del blog