Violència i psicosi: trenquem el mite


Cartell promocional de l'estrena de l'esperançador documental Veus contra l'estigma emès el passat dimarts al programa 'Sense ficció' de TV3


Des d'un punt de vista científic no s'ha trobat cap associació forta entre les experiències psicòtiques i l'exercici de la violència però notícies impactants i tràgiques com la recent matança perpetrada en un església d'un poble de  Texas, per part d'un exsoldat que s'havia escapat d'un hospital psiquiàtric l'any 2012, contribueixen a reforçar la idea de la suposada perillositat de les persones diagnosticades amb algun trastorn mental sever. Al meu entendre, aquesta perspectiva esbiaixada legitima implícitament l'ús d'intervencions que vulneren els drets més bàsics dels usuaris dels serveis de salut mental.  Caldria analitzar detingudament per quin motiu a l'hora d'informar dels tirotejos massius als Estats Units habitualment s'accentuen els problemes psicològics dels anomenats 'llops solitaris' i, en canvi, s'aprofundeix tan poc en les diverses mesures que caldria prendre per abordar la tendència a resoldre els conflictes per la via de la violència armada.

Segons dades del King's College de Londres, entre el 49 i el 100% de les persones que pateixen psicosi han experimentat algun trauma significatiu en el decurs de la seva vida. La variació dels percentatges indicaria els diversos resultats dels estudis que han explorat la qüestió. El fet d'haver estat víctima d'alguna mena d'abús -agressions sexuals, tortures policials, bullying a l'escola, etc.- suposa un risc a l'hora de sofrir els esmentats problemes. Caldria afegir-hi que l'estigma que implica la mateixa etiqueta diagnòstica no contribueix precisament a frenar l'aïllament social ni tampoc el rebuig de l'entorn. Per acabar-ho d'arrodonir, alguns dels tractaments psiquiàtrics que se segueixen duent a terme en l'actualitat per abordar-los -contencions mecàniques, sobremedicació, teràpia electroconvulsiva, etc.- representen un nou atac, que se suma a la llarga cadena d'humiliacions descrites, la qual cosa hem denunciat a bastament en aquest blog. En el context polític que vivim actualment a Catalunya considero que haurem d'estar especialment atents a totes aquestes qüestions: les noves o accentuades formes d'assetjament i les estratègies per tractar-les.

Malgrat que el sensacionalisme persisteixi, s'ha de celebrar l'emissió d'espais respectuosos i amb visió de futur com  el documental 'Veus contra l'estigma' emès per TV3, que és un treball que ofereix una de les  visions més clarament alternatives al model biologicista que he tingut l'oportunitat de veure en un mitjà públic. Entre altres temes, va abordar la falsa creença de l'agressivitat intrínseca a la persona que escolta veus o s'endinsa en un món paral·lel de deliris. La participació de membres de la Federació Veus i de plataformes com Obertament o Ràdio Nikosia va aportar un punt de vista essencial, que és el de les persones que han viscut a la pròpia pell el procés descrit, que cal repensar radicalment per tal de col·locar la violència al lloc que li pertoca, quan parlem de psicosi en la nostra societat. Felicitats a tot l'equip de professionals que l'ha fet possible: aquí queda ben recomanat.







Comentaris

Traducció del blog

Entrades populars d'aquest blog

Rates

Efecte Streisand?

Despertar-se a la nit, un apunt històric