Lady Gaga i la meva àvia

La violència de gènere és com la cançó de l’enfadós. Hi ha missatges que he repetit tantes vegades al consultori que començo a tenir complex de disc ratllat. És evident que existeix un conflicte latent que encara no hem resolt, ni de bon tros. Avui no parlaré tant de la part masculina –llegiu aquesta entrevista a Martin Amis-, com de la tendència femenina, -tan fermament arrelada en l’inconscient- de deixar-se arrossegar per amants desaprensius fins a fangars del tot insospitats. Són tants anys de dominació masclista i cançons romàntiques que no es pot liquidar aquesta mena d’autodestrucció de la nit al dia. Encara volem escoltar com ens prometen l’oro i el moro, fins que arriba l’inevitable etapa vampírica, que pot agafar les més diverses formes. És en la fase depressiva en la qual em toca intervenir. Quan les il·lusions s’han trencat. Mal que em pesi, per explicar millor aquest procés, em serviré de les paraules de Lady Gaga. En unes excèntriques declaracions a la revista Vanity Fair, la diva assegurava que quan tenia relacions sexuals amb un home temia que aquest li robés la creativitat a través de la vagina. Sempre és complicat descobrir si l’estrella pretén enviar algun missatge concret o, simplement, cridar l’atenció. En aquest cas, em semblen unes sàvies paraules, encara que vinguin xifrades a la seva manera. No és gens banal aquesta por atàvica a què una relació sexual pugui prendre’t l’energia creativa. Algunes dones han adoptat el rol masculí a l’hora de viure la sexualitat però n’hi ha moltes que la vinculen irremeiablement a un lligam afectiu de més profunditat. Dones que havien estat pletòriques esdevenen xuclades i sense esma per a res, perquè no han fet cas al seu sisè sentit. Una veueta que en algun moment els advertia que aquell era un joc perillós. I aquí entra la reivindicació de la meva àvia, al cel sigui. En aquelles èpoques que tant hem criticat per carrinclones, algunes coses es devien fer bé. Sé que aquesta recomanació pot sonar carca però crec que toca reinvindicar l’etapa de ‘festeig’ com a temps prudencial per a saber destriar el gra de la palla. No és una qüestió de cronòmetre ni de calendari sinó de certesa de l’ànima. La diferència entre el si i el no.