Corrupció espanyola: conceptes bàsics

Potser ho heu escoltat en algun bar o pel carrer. Tal vegada vosaltres també heu sentit, en boca de persones joves i d'una certa edat, que la corrupció ha fet bona la dictadura:

-Abans només robava una família, ara ho fa tothom!

El més sorprenent és que els ciutadans que ho expressen no destaquen pas per ser particularment extremistes. Si més no, a la meva manera de veure. Són pensionistes, funcionaris, mestresses de casa, llicenciats a l'atur. Dubto que la majoria professi la més mínima simpatia per la dreta reaccionària. Em fa mal escriure això però ho he sentit tantes vegades -i em sembla tan inquietant-,que no puc deixar de parlar-ne. Penso que no som prou conscients de fins a quin punt la corrupció atempta contra les nostres estructures democràtiques. Per altra banda, el franquisme i la transició han estat tan mal explicats que és massa fàcil enyorar-los. Fa uns dies, em van regalar el tercer circ de Josep Maria Loperena. Una obra que podríem considerar depurativa i recomanable per a potenciar la salut mental de la població. Tal i com sostenia C.G. Jung, el diàleg amb l'ombra és imprescindible per a madurar. Un exercici que la premsa no sempre contribueix a fomentar. Determinats silencis probablement expliquen l'èxit editorial de la novel·la negra. Després de navegar pel costat fosc de la justícia i la política espanyoles, l'advocat i escriptor es desfoga ara amb els casos més sonats de corrupció, esdevinguts des del movimiento fins a l'època actual. De bon principi, adverteix que no pot aturar-se en totes i cadascuna de les monumentals estafes que han sacsejat el país. Si fos així, segons les seves pròpies paraules, no en tindria prou amb un llibre sinó que hauria de publicar una enciclopèdia. Certament, la seva mirada, encara que implacable, provoca que no pugui entretenir-se massa -penso en els GAL i els fons reservats, per exemple- i es quedi en un nivell superficial que eludeix la profunda complexitat dels fets i els nombrosos agents que hi van participar. Val a dir que tampoc oculta les seves afinitats ideològiques, les quals queden paleses en diferents moments. Malgrat que s'han publicat altres obres que també han deixat al descobert la porqueria nacional, no han tingut la difusió mediàtica dels llibres de Loperena. El circo de los corruptos és un recull amè i singular que, a diferència d'altres productes descafeïnats, gosa esmentar noms i cognoms. Al mateix temps, es posiciona clarament a favor d'una justícia més estricta. La privilegiada situació econòmica dels descendents de Franco, els misteris que van envoltar el dramàtic afer de l'oli de colza, l'expropiació de Rumasa o la bacanal de Filesa són només un aperitiu d'allò que trobarem en les seves pàgines. Si en podem extreure alguna conclusió fonamental és la permissivitat i resignació amb la qual assumim l'espoliació dels béns públics. Alguns corruptes d'alta volada, viuen eternament instal·lats en un pedestal inamovible, sense que ningú sembli escandalitzar-se. A banda dels directament culpables, tots en som una mica responsables. La nostra implicació passiva també hauríem d'esmentar-la, quan imaginem que qualsevol temps passat va ser millor.