Les princeses no tenen més que la pell i l'os







De dalt a baix: Diana de Gal·les; Mary Donaldson; Letizia Ortiz, al costat de Victòria de Suècia i Kate Middleton, que també ha perdut pes



Confesso que em sento aclaparada per la fascinació que encara desperten les princeses de la reialesa. Puc comprendre que les criatures badin davant d'algunes donzelles de la factoria Disney -per més bledes que les pintin-, però em costa acceptar la quantitat de blogs, revistes i hores d'informació dedicades a aquestes dones de carn i ossos, que generen tendència i són admirades per milions de joves arreu del món. Trobo trist que es mantinguin amb tanta porfídia determinats models femenins, en detriment d'altres. Els rols vertaderament participatius sempre acaben ofegats per algun corrent anacrònic, més o menys dissimulat. En el cas que ens ocupa, el neofuror monàrquic. Ben analitzada, la història és força penosa. Adolescents ingènues, advocades competents, periodistes ambicioses o universitàries brillants, convertides en bonics florers. I màquines de parir descendents de sang blava. Perfectament a la moda. Sempre disposades a aquella mena de solidaritat, que porta fotografia incorporada. Suposo que la propaganda rosa és un factor clau per a perpetuar les obsoletes i opaques monarquies, en perill de ser seriosament posades en qüestió, en aquests temps de crisi. Arran de la fastuosa boda de Kate Middleton i el príncep William, la devoció popular ha assolit cotes insospitades. El record de la malaguanyada Lady Di hi deu haver ajudat. Com ha passat en altres ocasions, la núvia ha perdut un pes considerable, probablement degut a l'estrès de veure's sotmesa a la pressió mediàtica. La tendència a cercar la perfecció, associada a una silueta esvelta, és un dels fantasmes que acostuma a perseguir les dones, encara més si són observades amb lupa en cadascun dels seus gestos públics. Em perdonareu la gosadia diagnòstica però no puc deixar de veure en aquest símptoma, un signe evident de retrocés. Esperem que siguin molt feliços (i que no s'ennueguin amb els anissos).


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia