L'Octavi i els colors

Un dia esgotador. Cap client ha passat per l'agència de viatges, aquesta tarda. El temps s'atura, sense feina, pensa l'avi. Avui tot ho veu tronat i vell. Gris. El món gira massa ràpid, pensa. Ell s'ha quedat enrere. Potser ha arribat l'hora de tancar la barraca, definitivament. Surt a l'aparador i repassa les fotografies de paradisos turístics als quals ja ningú no demana per anar. Les imatges són verdes i blaves. Tan fatigades.

Com cada tarda, arriba l'Octavi de l'escola:

-Hola, avi!

-Hola, Octavi, com ha anat l'escola?

-Molt bé, avui he après a fer lletra lligada.

-Lletra lligada? Això m'ho has d'ensenyar!

-Què miraves, avi?

-Les fotografies de l'aparador, les hauré de canviar...

-Per què?

-Per què han perdut el color.

-I per què han perdut el color?

-Perquè els ha tocat massa el sol i s'han descolorit. El sol roba els colors a les fotografies, ho sabies?

-I per què?

-...

-Jo ja ho sé, avi.

-Ah, sí?

-Sí. El sol roba els colors a les fotografies per poder fer l'arc de Sant Martí.

-És veritat, Octavi. No sé pas que faria l'avi, sense tu!