L'àngel protector


El cirurgià Moisès Broggi és una persona que, a punt de fer 102 anys, encara concedeix entrevistes i manté una activitat física, cognitiva i social gens menyspreable. És interessant escoltar-lo i constatar com les sàvies paraules, a la seva avançada edat, sonen gairebé com aforismes. La longevitat de Broggi, unida a la qualitat de vida, són admirables i potser caldria trobar-hi explicació en els dos volums de les seves amenes memòries (l'estil de vida que hem portat és de cabdal importància per a gaudir de benestar en la vellesa). Broggi ha estat un home feliç en el matrimoni, amb una intensa activitat laboral, fermament compromès amb l'entorn. Ha sabut afrontar les adversitats de la vida amb gran coratge i optimisme, en part, gràcies a l'ajuda de les nombroses amistats que ha travat pel camí. No obstant això, l'eminent cirurgià insisteix en el fet que la sort i les circumstàncies han estat primordials en el seu destí, fins al punt de parlar de l'existència d'un àngel protector, que l'ha ajudat sempre en els moments més desesperats.

Malgrat que el concepte àngel protector no deixa de sorprendre'm, no és la primera vegada que sento parlar d'aquesta manera una persona gran. En altres ocasions, he escoltat relats increïbles de testimonis que, estant en el límit des seves forces, han rebut una ajuda inesperada, que han interpretat de manera més o menys sobrenatural, com si es tractés d'una mena de gràcia divina. Arribats aquest punt, potser per immaduresa espiritual, sempre em pregunto si els àngels també actuen a Haití, Afganistan, Somàlia o Darfur...

Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
No ho faig massa sovint, però ahir l'àngel protector se'm va aparèixer dues vegades. En realitat no se'm va aparèixer: vaig llegir una cosa de Jung per escriure un post i apareixia una figura que el recorda. Després a la nit em vaig adormir veient l'horrible Cuarto Milenio, programa sobre fets paranormals, i van tornar a anomenar-lo...
Clidice ha dit…
penso que moltes vegades tot plegat es deu a un reduccionisme necessari a l'hora de l'entrevista, o ves a saber a quina figura aludiran els centenaris futurs crescuts en l'ateïsme. Em fa tota la sensació de què les persones que arriben segons on o segons a quines edats, tenen massa tendència a creure's "tocats per la mà de déu" i no pas per la de les lleis de la genètica, o de l'atzar o, senzillament, per haver tingut la fortuna d'una bona vida. La teva pregunta és molt vàlida i adequada.
Lluís, potser de totes aquestes coincidències Jung en diria sincronicitat...

Clidice, a part de les entrevistes, Broggi esmenta aquest fet explícitament a les seves memòries. Penso que les interpretacions que cadascú fa de les seves experiències vitals són respectables, a molta gent l'ajuda a tirar endavant i qui sap si nosaltres mateixes no ho acabarem fent!Però bé, entenc el que comentes i hi estic d'acord.

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia