Temible guru


Mentre feia inventari de l'última dècada, m'he adonat que el 2009 va fer deu anys que vaig acabar la carrera de psicologia. D'aleshores ençà, m'he implicat en una bona colla de projectes, feines, feinetes i fregats diversos. També he assistit a cursos, congressos, xerrades, tallers... He fet un màster, un postgrau, un curs de doctorat i un projecte de recerca. Si bé els resultats a nivell de coneixement són satisfactoris, pel que fa a la qüestió monetària segueixo anant més aviat justeta (si m'hagués casat amb un torero, m'hauria anat millor).

Pel que fa a la docència, hi ha un tipus de personatge -home o dona- molt donat a les conferències: el guru de l'autoajuda. Sense ànim de posar tothom dins del mateix sac, perquè de ben segur que cometria injustícies, he observat que es tracta de persones que gaudeixen de gran popularitat i que transmeten unes quantes idees interessants, tan aplicables a la vida personal com a la pràctica clínica, encara que sovint es tracti de refregits de saviesa oriental o antigues tradicions filosòfiques. No obstant això, també tenen una cara fosca, més visible en les distàncies curtes:

Afany de lucre: venen llibres a cabassos, cosa ben legítima, però costa discernir si els mou la cobdícia o la voluntat de servei. Tenint en compte que prediquen la nutrició espiritual, no s'acaba d'entendre la fal·lera comercial.

Dogmatisme: el seu discurs està trufat d'afirmacions taxatives. La psicologia és una ciència i, per tant, està oberta al dubte i al qüestionament constant, cosa que sovint no admeten.

Simplicitat: presenten la realitat des d'una perspectiva simplista i ofereixen aquella mena de fórmules ràpides que el seu públic n'espera. Així no cal pensar en excés ni buscar respostes pròpies: el guru les té totes.

Narcisisme: darrere una façana melosa i seductora s'hi amaga una persona capaç d'humiliar els seus acompanyants en públic, sense cap mena de pudor o d'enfonsar en la misèria qualsevol assistent a la xerrada que gosi portar-los la contrària.

Ras i curt, n'he extret la lliçó que val la pena deixar-se caure per les conferències dels gurus però sempre amb un bon filtre mental a punt, que permeti garbellar les idees aprofitables de les supèrflues. L'esperit crític, que no falti.

Comentaris

Salvador Macip ha dit…
Per fer diners moltes vegades t'has de deixar seduir pel Costat Fosc... L'autoajuda és un calaix de sastre on tot hi té cabuda, més que res perquè el públic potencial està disposat a empassar-se qualsevol cosa. I així van les coses.
Clidice ha dit…
Sembla que la major part de la humanitat, per defecte, necessita d'aquests gurús. Que el pensament crític i autocrític és una disfuncionalitat que produeix éssers poc viables per a la societat i, per tant, ens en podem permetre uns quants que no s'adaptin a la norma, però si n'hi hagués massa això no rutllaria. Per a qui? això ja és una altra cosa. Els gurús són com les galetes de la fortuna o els horòscops: mètodes senzills per sentir-se bé amb un mateix sense haver de fer l'esforç de pensar. Ara, l'única diferència, és que "fan llibres" i, de la mateixa manera que tothom va en ramat als museus, ara tothom "llegeix", perquè ens han adoctrinat en què hem de tenir cultura i cultura és sinònim de llegir i anar a museus. Ells, els gurús, només s'aprofiten del sistema.
En primer lloc, saludar-te després de molt de temps d'absència, i en segon, dir-te que m'agrada molt que toques aquest tema. He de dir que compartisc amb tú molts aspectes dels que tractes. Ara bé, cal tenir en compte que, des d'un àmbit o un altre, les persones necessitem obtindre respostes, i paga la pena dir que, si bé és cert que hi ha un incontable nombre de gurús pseudo-savis que ens intenten vendre la felicitat i moltes coses més, si estem ben atents, també podem arribar a observar l'aspecte dogmàtic de la ciència. Cap a quin lloc tirem?

Salut.
Fina ha dit…
Que la gent compri aquests tipus de llibres és sintomàtic.Alguna cosa està fent malament en Zapatero. :-)

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia