Temible guru

Mentre feia inventari de l'última dècada, m'he adonat que el 2009 va fer deu anys que vaig acabar la carrera de psicologia. D'aleshores ençà, m'he implicat en una bona colla de projectes, feines, feinetes i fregats diversos. També he assistit a cursos, congressos, xerrades, tallers... He fet un màster, un postgrau, un curs de doctorat i un projecte de recerca. Si bé els resultats a nivell de coneixement són satisfactoris, pel que fa a la qüestió monetària segueixo anant més aviat justeta (si m'hagués casat amb un torero, m'hauria anat millor).

Pel que fa a la docència, hi ha un tipus de personatge -home o dona- molt donat a les conferències: el guru de l'autoajuda. Sense ànim de posar tothom dins del mateix sac, perquè de ben segur que cometria injustícies, he observat que es tracta de persones que gaudeixen de gran popularitat i que transmeten unes quantes idees interessants, tan aplicables a la vida personal com a la pràctica clínica, encara que sovint es tracti de refregits de saviesa oriental o antigues tradicions filosòfiques. No obstant això, també tenen una cara fosca, més visible en les distàncies curtes:

Afany de lucre: venen llibres a cabassos, cosa ben legítima, però costa discernir si els mou la cobdícia o la voluntat de servei. Tenint en compte que prediquen la nutrició espiritual, no s'acaba d'entendre la fal·lera comercial.

Dogmatisme: el seu discurs està trufat d'afirmacions taxatives. La psicologia és una ciència i, per tant, està oberta al dubte i al qüestionament constant, cosa que sovint no admeten.

Simplicitat: presenten la realitat des d'una perspectiva simplista i ofereixen aquella mena de fórmules ràpides que el seu públic n'espera. Així no cal pensar en excés ni buscar respostes pròpies: el guru les té totes.

Narcisisme: darrere una façana melosa i seductora s'hi amaga una persona capaç d'humiliar els seus acompanyants en públic, sense cap mena de pudor o d'enfonsar en la misèria qualsevol assistent a la xerrada que gosi portar-los la contrària.

Ras i curt, n'he extret la lliçó que val la pena deixar-se caure per les conferències dels gurus però sempre amb un bon filtre mental a punt, que permeti garbellar les idees aprofitables de les supèrflues. L'esperit crític, que no falti.