Mina de bauxita


El terrible incendi dels Ports i les seves tràgiques conseqüències ens deixen capítols més desconcertants cada dia que passa. Pels qui no seguiu el succés, us en recordo un dels darrers episodis: Medi Ambient ha autoritzat una mina de bauxita dins de la zona cremada, protegida pel PEIN i Xarxa Natura 2000.

És inevitable formular-se les pitjors preguntes possibles. ¿Per quin motiu un grup que es defineix com a ecologista autoritza un projecte d'aquestes característiques? ¿Quins interessos s'amaguen darrere l'obstinada ocultació d'informació sobre les causes de l'incendi, per part de la branca verda del tripartit? I el més esborronador: el foc al bosc...era un encàrrec?

Al meu parer, aquest afer situa el cas Palau o el Pretòria a l'alçada d'un inofensiu joc de criatures, cinc vides humanes es van volatilitzar entre les cendres i els principals responsables van mirar cap a una altra banda, mentre silenciaven les veus discrepants. A Horta de Sant Joan, no hi ha mitges tintes que valguin. S'ha d'arribar fins al final, depurar responsabilitats, costi el que costi. Que es faci justícia, ni que sigui per una vegada.

Comentaris

Francesc Puigcarbó ha dit…
no estic segur, en l'enrenou d'informacions i contrainformacions de l'incendi i les seves conseqüències, però em sembla van dir que aquesta notícia no era certa. No ho sé! ja no em crec ningú, ni a uns ni a altres.
19 de gener del 2010, a les 21:16
Clara Esquena i Freixas ha dit…
La informació va sortir publicada a La Vanguardia i em va sorprendre bastant, la veritat és que no ha tingut gaire ressò. Com bé dius, ja no saps massa bé on has de dipositar la confiança, s'han dit tantes mentides!
20 de gener del 2010, a les 10:07
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació