Defensors de la vida


Hi ha una mena de defensors de la vida que em tenen d'allò més intrigada. Per un costat, no dubten a qualificar la nova llei de l'avortament de genocidi legalitzat o d'anomenar assassines les persones que prenen la difícil decisió d'interrompre l'embaràs. Per altra banda, i aquí ve la part realment pertorbadora, tampoc vacil·len quan és hora de recomanar un bombardeig a Somàlia, per resoldre la crisi de l'Alakrana o de relativitzar la catàstrofe humanitària d'Haití, tot comparant-la amb el materialisme de la societat. ¿Com es pot ser enemic acèrrim de la mort del fetus i, al mateix temps, partidari del foc a discreció?

Que algú m'ho expliqui, perquè no entenc res...

Comentaris

Clidice ha dit…
em sembla que som més a reclamar una resposta "clarificadora" a aquestes personalitats. I, en nom de la ciutadania, no estaria de més que es revisessin els tractes que tenen amb el govern, que potser no cal que financem amb tanta alegria allò que hauria de ser personal i íntim.
18 de gener del 2010, a les 13:01
Lluís Bosch ha dit…
Paradoxalment, aquestes persones no es manifesten mai contra la pena de mort. Això m'intriga molt: si la vida és sagrada i es defensa en tant que un dret sagrat, no ho entenc. Sembla que a priori caldria defensar més les vides reals que les potencials, però no ho tenen en compte.
Una opció seria donar-los en adopció aquells qui neixen d'un embaràs no desitjat. També els duran a un cole de l'Opus?
18 de gener del 2010, a les 18:12
Marta ha dit…
Jo tampoc ho entenc!
18 de gener del 2010, a les 19:42
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Clidice, Lluís, Marta: a mi em semblen persones de l'estil Sarah Palim, furibunds detractors de l'avortament amb un rifle sota el braç... molt coherent, tot plegat!
20 de gener del 2010, a les 19:13
Pantagruel ha dit…
Els cridats "pro-vida" estan plagats de contradiccions, doncs molts d'ells són gent violenta i agressiva en altres àmbits, colpistes, xenòfobs... Potser estiguessin a favor de l'avortament per a les musulmanes embarassades una vegada i una altra, omplint els nostres carrers i col·legis de "moritos"... això que tant els preocupa. I a més, no hi ha ni una sola paraula en les "sagrades escriptures", ni en l'antic ni en li nou testament que es refereixi a l'avortament; tot és pur invent eclesiàstic, dirigit a manipular i a controlar tot el que es refereixi al sexe i a la dona.
24 de gener del 2010, a les 11:52
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació