Roberto Saviano


Porto uns quants dies abduïda pel best-seller Gomorra, del napolità Roberto Saviano. A Saviano se'l veu somrient a la foto tot i que està amenaçat de mort per la Camorra. Amb només 29 anys, ha de viure permanentment escortat. L'escriptor s'ha atrevit a dir en veu alta el que, de fet, tothom ja sabia a Itàlia. Ha explicat amb pèls i senyals el complex entramat econòmic d'aquesta organització mafiosa que s'extén per diversos països, inclòs Espanya i que involucra tota la societat en el crim organitzat. Indubtablement, es tracta d'un acte de valentia que li ha valgut l'apel·latiu d'heroi nacional, en boca d'Umberto Eco. Val a dir que també s'han aixecat veus que l'han acusat d'oportunista i de voler escalar, a través de la popularitat, a algun càrrec de poder. En qualsevol cas, l'èxit del llibre ha estat rotund i el proper 14 de novembre se n'estrenarà la pel·lícula homònima al nostre país. En una entrevista al diari El País, li pregunten a Saviano si tornaria a escriure el llibre. Ell diu que no. Però no per les amenaces sinó per la falta de compromís de l'entorn que, a l'hora de la veritat, li ha girat l'esquena. La solidaritat, segons Saviano, és només una paraula...
Si en voleu saber més, us podeu mirar l'entrevista que li va fer l'expeditiva Mònica Terribas al desaparegut programa La nit al dia.

Comentaris

Anònim ha dit…
Gomorra es un libro que corta la respiración. Es un viaje al infierno, a las entrañas del capitalismo, cuando lo terminas ya nada vuelve a ser igual porque conoces las montañas de muertos, suciedad, residuos y enfermedad sobre los que se construye el mundo capitalista. Bravo por Saviano.
Hola, Gus, si la veritat és que l'autor ha estat molt valent de mirar aquesta veritat a la cara i després explicar-la sense embuts. No hi ha pràcticament ningú que estigui disposat a pagar un preu tan alt com el que ell està pagant. Cada pàgina és com una revelació, sembla impossible que el que expliqui sigui real. Em quedo amb la frase final de Gomorra:"Encara sóc viu malparits!"

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia