Roberto Saviano


Porto uns quants dies abduïda pel best-seller Gomorra, del napolità Roberto Saviano. A Saviano se'l veu somrient a la foto tot i que està amenaçat de mort per la Camorra. Amb només 29 anys, ha de viure permanentment escortat. L'escriptor s'ha atrevit a dir en veu alta el que, de fet, tothom ja sabia a Itàlia. Ha explicat amb pèls i senyals el complex entramat econòmic d'aquesta organització mafiosa que s'extén per diversos països, inclòs Espanya i que involucra tota la societat en el crim organitzat. Indubtablement, es tracta d'un acte de valentia que li ha valgut l'apel·latiu d'heroi nacional, en boca d'Umberto Eco. Val a dir que també s'han aixecat veus que l'han acusat d'oportunista i de voler escalar, a través de la popularitat, a algun càrrec de poder. En qualsevol cas, l'èxit del llibre ha estat rotund i el proper 14 de novembre se n'estrenarà la pel·lícula homònima al nostre país. En una entrevista al diari El País, li pregunten a Saviano si tornaria a escriure el llibre. Ell diu que no. Però no per les amenaces sinó per la falta de compromís de l'entorn que, a l'hora de la veritat, li ha girat l'esquena. La solidaritat, segons Saviano, és només una paraula...
Si en voleu saber més, us podeu mirar l'entrevista que li va fer l'expeditiva Mònica Terribas al desaparegut programa La nit al dia.

Comentaris

Anònim ha dit…
Gomorra es un libro que corta la respiración. Es un viaje al infierno, a las entrañas del capitalismo, cuando lo terminas ya nada vuelve a ser igual porque conoces las montañas de muertos, suciedad, residuos y enfermedad sobre los que se construye el mundo capitalista. Bravo por Saviano.
24 d’agost del 2008, a les 17:51
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Hola, Gus, si la veritat és que l'autor ha estat molt valent de mirar aquesta veritat a la cara i després explicar-la sense embuts. No hi ha pràcticament ningú que estigui disposat a pagar un preu tan alt com el que ell està pagant. Cada pàgina és com una revelació, sembla impossible que el que expliqui sigui real. Em quedo amb la frase final de Gomorra:"Encara sóc viu malparits!"
25 d’agost del 2008, a les 11:57
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació