Els grans perjudicats

Si hagués de dir quin és el tema principal del qual m'ocupo a la consulta, ho tindria claríssim: el maltractament psicològic. Ja us he dit alguna vegada que els pacients que truquen a la porta no són gairebé mai els qui exerceixen l'assetjament, sinó les seves víctimes. El 80% de les persones a qui atenc són, o han estat, víctimes de violència psicològica i a vegades, no tantes, física. La violència perversa és a tot arreu. A la feina, entre les amistats, a l'escola, a la parella, dins la família...
Malauradament, em trobo no poques vegades amb persones que són revictimitzades una vegada i una altra, quan acudeixen a buscar ajuda i el mateix professional de la salut (sigui metge o psicòleg, és igual) es desentén del seu sofriment. Val a dir que ja tinc certa pràctica en el fet d'ajudar els pacients a obrir els ulls a les situacions d'humiliació moral. Insisteixo molt en el fet que és necessari prendre mesures per allunyar-se de les persones tòxiques, perquè són devastadores tant per a la salut física com mental. Les víctimes normalment han d'aprendre a fer respectar els seus drets i a descobrir què hi ha dins seu que les manté vinculades a les vexacions. Normalment, és un procés costós perquè hi ha molta confusió (el maltractament psicològic és intangible), es temen les represàlies o la solitud que pot comportar posar límits als altres. Tot aquest treball és dur però també és gratificant veure com la víctima té persones al seu costat que l'estimen de debò i li fan veure la diferència entre l'afecte i el menyspreu. És un gran consol. També és esperançador adonar-se que la gent surt del pou i, després de tot, recomença amb noves il·lusions.

Quan pitjor ho passo és en el cas d'infants maltractats. Els adults poden decidir què fan amb la seva vida però els nens i nenes estan a la mercè d'uns pares o mares que no sempre els donen el que necessiten. Estan tan ocupats en les seves guerres obertes que no s'adonen del sofriment dels seus fills. A vegades, fins i tot els fan creure que són ells els culpables del desordre que viuen. M'estimo més no donar detalls sobre el que pateixen alguns infants. Algú capaç de ferir una criatura representa, per a mi, l'essència del mal en el món.

Què serà d'ells quan siguin grans? Quina empremta deixarà el maltractament a la seva vida? Ells, sens dubte, són els més vulnerables. Els grans perjudicats.
Fotografia: Martine Frank

Comentaris

Jordi ha dit…
Felicitats pel teu blog, Clara. L'he trobat molt interessant, sense ancorar-te en cap teme concret, sinó repassant la realitat (hauria de dir "la dura realitat"?) de cada dia, en tots els àmbits.
Hola, Jordi, moltes gràcies pel teu comentari, ja faré una passejada pel teu bloc!
Anònim ha dit…
et diuré en què es converteixen els nens maltractats: generalment en maltractadors...És una llàstima però és aixi...
Per altra banda és interessant el teu blog...
No sempre es converteixen en maltractadors, a vegades es converteixen en víctimes de maltractament. Altres vegades, per sort, aconsegueixen superar el trauma gràcies als recursos de l'entorn: avis, oncles, mestres...És un tema dur i molt complexe. Gràcies pel teu comentari!

Traducció del blog