Dones quota?

Tinc una agenda on hi cap pràcticament de tot. Acostumo a apuntar-hi, entre moltes altres coses, els temes dels quals algun dia m'agradaria parlar en el bloc. Quan em decideixo, com és el cas d'avui, pot ser que el tema en qüestió estigui més passat que els paraigües vermells (utilitzant una expressió de la meva àvia).

Anem al gra. Fa una colla de dies, vaig veure un reportatge al TN sobre un cos de dones policia d'algun país europeu que, com sabem, sempre estan més avançats i ens donen quaranta voltes en tot. Una dona que ostentava un càrrec important comentava que les dones policia s'havien negat a formar part dels llocs directius només per una qüestió de percentatge. Volien que canviessin les estructures per tal que les dones tinguessin accés al seu treball per mèrits propis i no pas perquè algú havia decidit que "tocava" que estessin allà per donar una imatge d'igualtat. La policia assegurava que no volien ser dones de quota perquè això, a la llarga, els acabaria perjudicant. Vaig pensar que tenia tota la raó. D'una manera o d'una altra, no deixa de ser una repetició de l'estereotip de sempre. Dona florer, dona quota, tant se val.

Si us heu fixat en la fotografia, deduireu que immediatament em van venir al cap les ministres del govern espanyol. La pregunta és la següent: han canviat les estructures de manera tal que totes elles han accedit al poder d'una manera natural (que no vol dir necessàriament que hagin de ser competents)? O bé les ha posat "a dit" el president Zapatero perquè reporten un rendiment electoral al partit? Es treballa realment per a la igualtat a través d'aquestes mesures? Per altra banda, poden resultar contraproduents en el futur?

Jo, què voleu que us digui, no ho veig gens clar...