Més enllà del "Manifiesto"

D'ençà que es recullen firmes d'adhesió al Manifiesto por una lengua común que tinc un neguit lingüístic que no me'l trec de sobre. Aquesta iniciativa només ha servit per atiar l'odi entre catalanoparlants i castellanoparlants. Sempre en detriment del català, només faltaria. El generalíssim s'ho deu passar d'allò més bé, contemplant-nos des del més enllà...
No cal que us digui que personatges com l'Albert Boadella, un dels impulsors del Manifiesto, em resulten absolutament insofribles. Que algú signi un document imperialista com aquest per una qüestió d'ignorància és lamentable però que ho faci coneixent la realitat lingüística catalana, ho trobo senzillament delirant. No sé què li passa pel cap a aquest home. Tan bé que estava en l'època del pujolisme! Apoltronat al Poliorama, estrenant obres cada dos per tres! En va treure prou rendiment del nacionalisme català, que tant de mal se suposa que li ha fet. Ara, en canvi, no es menja ni una rosca. En el fons, crec que deu enyorar els temps en què governava en Jordi , quan ell era el bufó oficial. Suposo que s'ha de fer veure de qualssevol manera. La llàstima és que no s'hagi aturat a pensar que el seu discurs, actualment, no té cap mena de sentit. Quan hagi cremat el paper d'antinacionalista català, em temo que no el voldran ni per despatxar entrades als teatres...
Bé, no vull perdre més temps amb en Boadella. Us volia parlar d'un llibre molt interessant que ha sorgit enmig d'aquesta polèmica rància i estèril. Es tracta de "El nacionalismo lingüístico" (no sé si s'ha traduït al català), escrit per Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística a la Universidad Autónoma de Madrid. Si llegiu l'entrevista que li va fer el Periódico de Catalunya, veureu que és completament contrari a l'ús de les llengües com a arma de foc entre els pobles. També creu que el nacionalisme espanyol és el més excloent de tots i que els catalans hauríem de fer sentir més la nostra llengua tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. Repeteixo que l'autor és de Madrid. Que en prenguin nota la Rosa Díez i companyia. Més enllà de les nostres fronteres també hi ha persones sensates, que no s'aprofiten de les llengües per a guanyar vots, reconeixen el valor de la pluralitat lingüística i respecten la diversitat cultural. Entre tant d'oportunisme destructor, francament, és tot un consol...

Comentaris

Traducció del blog