Jo sóc així

Algunes vegades escric sobre els problemes dels quals m'ocupo a la consulta. És una manera com una altra de fer referència a l'actualitat i als dilemes que planteja la nostra societat. Aquests últims dies, com era d'esperar, m'he trobat amb molta gent que té por d'agafar l'avió. No us penseu que són pacients amb agorafòbia o amb un trastorn d'ansietat especial. Hi ha famílies que han cancel·lat vols i han canviat a última hora els plans de les vacances a causa del terrible accident a Barajas. Imagineu-vos fins a quin punt el tractament sensacionalista d'una notícia pot influir en la salut mental de la població. Suposo que us parlaré més extensament d'aquesta qüestió en un altre moment.

Un tema freqüent que sorgeix a la teràpia és el de l'acceptació de la pròpia personalitat. En general, tenim una relació difícil amb els nostres "defectes". El desig de perfecció no és només relatiu a l'aspecte físic sinó també al psicològic. Volem una ment i un cos ideals. Quan apareixen la por, el dubtes, les dificultats o les confusions, ens preguntem: per què sóc així? Exclamem: jo no vull ser així! Per altra banda, quan estem en societat, també volem presentar-nos com a éssers humans "sense màcula". Certament, no és tan fàcil ser un mateix entre els altres. Quan l'entorn no ens accepta tal com som, hem de prendre la decisió valenta de buscar un altre lloc on ens estimin de debò.

Tot sovint, als psicòlegs ens toca fer contrapès a la pressió cap a la perfecció, a la qual ens empeny la societat. Sóc una defensora a ultrança dels defectes i les debilitats dels éssers humans. L'actriu nord-americana Zsa Zsa Gabor deia que la gent perfecta té un defecte cabdal: no és gens interessant. La diva mexicana María Félix només donava dues alternatives: "O m'accepten tal com sóc, o m'accepten tal com sóc". Reivindicar-se un mateix amb totes les flaqueses és un acte heroic en aquest segle XXI. Per sort, hi ha persones que ho veuen molt clar. Si no, fixeu-vos en la Georgina, la noia de la fotografia. No hi ha bellesa més esplèndida que la de l'autenticitat.