Tolerància a la frustració


A vegades tenim dificultats per mantenir l'atenció, tolerar la frustració o cultivar la paciència. Aquests són alguns dels problemes que genera la nostra societat hipermoderna. L'informació viatja a la velocitat de la llum i tan sols prement un botó tenim el món a l'abast de la mà. Per la televisió, el mòbil o internet, ens presenten imatges a un ritme vertiginós. Fagocitem les notícies sense digerir-les. Som hiperactius i trepidants. Estem ultraconnectats.

Recordo que quan feia teràpia infantil (ara em dedico més als adults) treballava aquesta qüestió amb nens i nenes amb TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat), a través d'un joc que anomenàvem "les bombolles màgiques" que, malgrat el nom, no deixava de ser el clàssic joc de sempre. Calia tenir paciència, bufar poc a poquet i tolerar la frustració quan la bombolla no sortia del cercle ensabonat. L'exercici comportava certes enrabiades i maldecaps però quan el tema ja estava dominat, sortíem al balcó, contemplàvem com se n'anaven les bombolles i els fèiem adéu amb la mà. La cara dels menuts irradiava felicitat. Després ens assèiem a les nostres cadires i parlàvem que a l'escola a vegades passava el mateix amb els deures o amb els companys. Arribàvem a la conclusió que valia la pena tornar-ho a intentar quan les coses no sortien a la primera. Una vegada i una altra si convenia...

Comentaris

Traducció del blog