Històries de sexe i destrucció



La pel·lícula Trash (2009) , del director Carles Torras, reflecteix l'estret vincle del sexe amb la violència i l'autodestrucció


Bestialitat masclista. La macabra cançó de l'enfadós, posa els pèls de punta, no només pel degoteig incessant de dones assassinades sinó perquè no es percep cap mena d'urgència, a l'hora d'atacar aquest fenomen d'arrel. Són més importants les declaracions de Mourinho sobre un jugador, per més anodines que siguin, que una noia mori degollada, a mans del seu marit. Cobertura mediàtica a banda, s'haurien d'explorar en profunditat la gran quantitat de factors que influeixen en aquesta xacra terrible. I després posar fil a l'agulla. No pas amb iniciatives institucionals descafeïnades sinó a través de programes multidisciplinars i compromesos, que abarquessin diverses àrees socials. Òbviament, les greus dificultats econòmiques tampoc ajuden a què la dona mantingui la seva independència, un factor clau per a la prevenció de la violència de gènere. En la meva opinió, els alts nivells de frustració que vivim actualment, es canalitzen fàcilment contra els sectors més desafavorits. Els ciutadans d'origen immigrat, els infants, les persones grans i, naturalment, les dones. No podia ser d'altra manera, en una societat profundament misògina. Lamentablement, com en qualsevol guerra -i aquesta és una guerra econòmica-, els éssers vulnerables, amb dificultats per defensar-se, tenen tots els punts per esdevenir el sac dels cops. L'eina més eficaç de què disposem, mai no és sobrer repetir-ho, s'anomena educació.

Avui volia fer un petit apunt sobre les violacions i la vivència del la sexualitat com a camí cap a l'autodestrucció. Un tema que ja he abordat, tangencialment, en altres ocasions. Una forma de captació del maltractador és la seducció eròtica, a través de la qual pot atrapar fàcilment la víctima en una espiral de dependència. Dit amb altres paraules, el sexe no només es relaciona amb el plaer ni el romanticisme sinó també amb horribles històries de terror. Penso que el cinema, les novel·les i les sèries de televisió haurien de reflectir millor aquesta vessant patològica, per tal que les dones accedíssim més fàcilment a versions alternatives, en sintonia amb la realitat que palpem al carrer. Guiades per certs gurus de la sexualitat moderna i pretesament alliberada, tot sovint oblidem els costats obscurs de la pulsió libidinosa. Per descomptat, no es tracta de retrocedir en el temps, cap a una educació fosca i repressiva però tampoc d'anar pel món amb el lliri a la mà. No és necessari confondre's permanentment amb Sarah Jessica Parker, a la recerca d'un amant, a qualsevol discoteca fashion de Manhattan.

Potser recordareu un estudi, publicat a la revista Nature, que va tenir un cert ressò a la premsa. En aquesta investigació nord-americana, es van descobrir un grup de neurones implicades tant en la recerca de parella, com amb l'agressió. L'eterna relació freudiana, entre l'eros i el thanatos, ubicada en un racó de l'hipotàlem. Aquesta troballa científica va aportar una mica de llum a certes paradoxes. A la vida de quantitat de persones que he conegut -especialment dones-, que han consumit tantes històries falses sobre el sexe que han esdevingut incapaces de percebre el seu potencial destructor. A la imatge, podeu veure el cartell de la pel·lícula Trash (2009), emesa recentment pel Canal 33 i que tracta de forma interessant aquest tema. Una qüestió que caldria investigar més profundament, malgrat totes les tisorades.




Comentaris

Traducció del blog