dilluns, 30 de gener de 2012

De què fa pudor la Sanitat catalana?



Josep Prat, president de l'Institut Català de la Salut, és el principal protagonista d'un nou escàndol de presumpta corrupció


Matí de dilluns. Comença la setmana i em sento desbordada. L'actualitat és com una muntanya plena de brutícia, que no em ve gens de gust pujar. He perdut el nord i tinc serioses dificultats per escollir quin tema haig de tocar. Entre la fallida de Spanair, el cas Campió, l'absolució de Paco Camps i l'afer Urdangarín-Matas, es fa difícil albirar el cim. Això per no parlar de l'increment de les tarifes, la reforma judicial, la censura informativa, la repressió policial, la taxa d'aturats, l'augment de la criminalitat i un llarg etcètera de penoses calamitats. El camí és pedregós, ple de deixalles i està assotat per una ventada pudenta, impossible de suportar. Mentrestant, saps que Millet i Montull -aquell que no va matar Kennedy-, encara campen al seu aire, més frescos que una rosa. Algun dia ens els trobarem, en plena excursió i no sabrem quina cara posar. ¿Heu ensopegat mai amb un presumpte corrupte? Fixeu-vos com caminen, amb aquells fums de marquesos ofesos, tacats en el seu honor. No els agrada abaixar el cap, estan acostumats a manar. I encara tallen el bacallà, perquè ens hem d'enganyar.

Però tal vegada hi hagi una novetat, més fètida i vergonyosa que les altres. Té nom i cognoms: Josep Prat i Domènech. El màxim responsable de l'Institut Català de la Salut i exhome fort de l'hòlding Innova, s'embutxacava 300.000 euros anuals, més diners dels que l'Estat espanyol destina al Rei. Però la cosa no acaba aquí. Si estirem el fil d'aquest sou injustificable, topem amb una complexa xarxa d'amiguisme polític . Malgrat que el seu càrrec està a la corda fluixa, segons informa el Diari de Girona, res no fa pensar que el pratisme es trobi en vies de desaparèixer. Paral·lelament a les sagnants tisorades, que afecten cruelment el personal sanitari i els pacients, hi trobem una nova mostra de cobdícia desmesurada, que no coneix cap mena d'escrúpol. ¿L'austeritat que defensa el Govern de la Generalitat, amb tanta vehemència, pretén reduir la despesa o afavorir els interessos privats de sempre? Davant d'aquest panorama escruixidor, cal dir que es preparen iniciatives penals populars, per portar els responsables de les duríssimes retallades davant de la justícia. Tampoc s'aturen les manifestacions de protesta i els intents de posar punt i final a l'opacitat del finançament de la Sanitat catalana. Algun dia haurem de sortir del pou, ni que sigui per respirar una estona...