Aquesta orina no és cap accident



Els mitjans ens informen que el Pentàgon investiga el ja famós vídeo on es veuen quatre soldats que orinen sobre cadàvers, suposadament de talibans afganesos


Fa unes quantes setmanes, em trobava a la Biblioteca de Palafrugell, a la recerca d'un assaig que m'interessava localitzar. Aquell dia, vaig presenciar una escena amb la qual em vaig identificar plenament. Vaig observar com un senyor gran s'adreçava a la secció de premsa. Després d'emetre un profund sospir, mentre agafava un diari, va dir en veu baixeta: a veure quines mentides ens expliquen avui... O sigui, l'home començava més que resignat la seva sessió d'intoxicació mediàtica. La mateixa impressió he tingut quan m'he topat avui amb els quatre soldats "pixaners" a les planes de gairebé tots els rotatius. Al meu entendre, el més esgarrifós no és l'espectacle degradant que presenten sinó que pretenguin fer-nos creure que el Pentàgon se sent consternat davant d'aquestes imatges i emprendrà alguna mena de procés per depurar responsabilitats. En tot cas, les represàlies aniran encaminades a preservar el secretisme, no pas a aturar les vexacions. Si no fos perquè estem davant d'un atroç escenari bèl·lic, la notícia seria vertaderament còmica. Després de tots els crims contra la humanitat, comesos a l'Iraq i l'Afganistan, el Govern dels Estats Units encara aspira a conservar l'aurèola de potència benèvola, preocupada tothora per la pau, la democràcia i la justícia mundials. No, aquesta orina no és cap accident i tampoc té res a veure amb la falòrnia de la guerra contra el terror, que ja no s'aguanta per enlloc.

Una de les especificitats de l'invasió de l'Iraq, com va mostrar Wikileaks, va ser l'entrenament que van rebre els soldats nord-americans, els quals, en diferent mesura, també són víctimes de la brutalitat. Les noves tecnologies emprades, convidaven a percebre el suposat enemic com un dibuix en un videojoc. Aquesta modalitat permetia incrementar la distància emocional amb els objectius, la qual cosa facilitava la tasca criminal. Per altra banda, com en totes les guerres, sense la prèvia degradació de l'adversari, seria pràcticament impossible que els soldats poguessin tirar endavant la seva missió. És a dir, que el Pentàgon es posa les mans al cap a causa del seu propi adoctrinament. Una nova mostra d'hipocresia i cinisme, a la qual estem malauradament avesats. També cal tenir present que les tortures o les detencions arbitràries formen part del projecte de dominació de la primera potència planetària. Abu Ghraib i Guantánamo, igual que aquesta orina, tampoc van ser cap accident. Tal i com documentava de forma excel·lent l'activista Naomi Klein a La doctrina del xoc, l'espoli i la dominació han d'anar acompanyats d'alguna mena de trauma, que permeti fer tabula rasa sobre els territoris conquerits. Si la població no se sentís terroritzada, humiliada ni rebaixada tindria temptacions de sublevar-se contra l'invasor, la qual cosa entorpiria els plans colonialistes. De la mateixa manera, cal guanyar la batalla de la informació i, a banda d'assassinar periodistes, aparentar que la pròpia naturalesa provoca indignació. Quina altra cosa podríem esperar?



Comentaris

Traducció del blog