¿Per què no investiguen a fons els casos de pederàstia, en comptes de tocar allò que no sona?

El llibre Pare Manel, més a prop de la terra que del cel ha multiplicat les seves vendes, arran de les amenaces d'excomunió al Pare Manel per part de l'Església.

La investigació que l'Església ha tirat endavant en relació al cas del carismàtic i mediàtic Pare Manel, degudament reconegut per la seva tasca perseverant en els barris més desafavorits de Barcelona, ha esdevingut una magnífica campanya publicitària per al llibre del periodista Francesc Buxeda. No hi ha res com un bon escàndol per a promocionar qualsevol producte. A l'editorial deuen brindar amb cava i ballar la conga pels passadissos. Mentrestant, al Canal Interconomía, treuen foc pels queixals. Llàstima que no siguin tan vehements a l'hora de condemnar la pedofília i la connivència de la institució eclesiàstica en el robatori de nadons durant l'època franquista. En aquests casos, en comptes d'elaborar discursos incendiaris, als intereconómicos els agafa una mena d'inhibició moral i amnèsia transitòria que són ben dignes d'estudi. Més d'un psicòleg en podria escriure una tesi doctoral, que segurament ens aclariria la gènesi de les sospitoses llacunes. No sóc partidària de pujar el Pare Manel en cap pedestal però trobo completament indigne aquest procés que s'ha obert contra ell, una mostra més de la intransigència de la cúria i els seus rancis acòlits mediàtics, incapaços de tolerar la diversitat de parers i adaptar-se als problemes reals del món actual. Em puc imaginar què en diria el seu amic Pepe Rubianes -probablement tornaria a les portes de l'Audiència Nacional-. Cada vegada més allunyats de la societat que els acull i la idea original del cristianisme, alguns cardenals cauen en la contradicció més absoluta. Encara hi ha algú que els aplaudeix. Pels qui no esteu assabentats del serial, en les pàgines de Pare Manel, més a prop de la terra que del cel s'hi relata com Manel Pousa va finançar econòmicament l'avortament de dues adolescents que tenien intenció d'interrompre l'embaràs a casa seva, sense cap supervisió mèdica, malgrat els consells del mossèn de tirar endavant amb la gestació i donar posteriorment els nounats en adopció. Atesa una experiència prèvia, en la qual Pousa havia estat testimoni d'una altra jove que havia seguit el mateix camí i havia mort dessagnada, va optar per la via esmentada, amb la finalitat d'evitar un mal major. Fins aquí, qualsevol persona amb capacitat per analitzar conflictes ètics amb un mínim de profunditat, podria comprendre perfectament la decisió, més enllà de les seves creences religioses. Però es veu que a can Lluís Martínez Sistach no són de la mateixa opinió i volen esbrinar com es van esdevenir exactament els fets, per si el dissident va contravenir els preceptes de l'Església i n'hauria de ser convenientment explusat. Ara, permeteu una humil reflexió. Ja que el cardenal està tan interessat en investigar els seus companys, podria prioritzar l'excomunió dels qui han comès abusos sexuals a menors, que en aquest país encara queda molta feina pendent. D'aquesta manera, defensaria la dignitat de les víctimes i previndria l'aparició de nous casos, alhora que facilitaria que les persones compromeses d'una altra forma amb la seva fe, persistissin en les necessàries tasques socials que desenvolupen. Si del que de debò estem parlant és de defensar la vida -encara que a vegades sembli que el que realment importa és manipular les dones i mantenir-les sota control-, seria prou raonable. ¿No és més urgent lluitar pels drets d'aquells que ja han nascut en aquest món? Al meu modest entendre, és prioritari, sobretot en els temps que corren. Amén.