L'amor de Galatea


Pigmalió i Galatea, de Jean-León Gérôme


Ens explica Ovidi, que Pigmalió, rei de Xipre, no trobava en cap dona real l'amor de la seva vida.

El monarca va esculpir una estàtua de vori, que responia al seu ideal de bellesa, de la qual es va enamorar perdudament. Afrodita, compadida, va donar vida a la imatge i la va anomenar Galatea. De la unió dels amants, en nasqué una filla: Pafos.

Què devia canviar en el cor de Pigmalió quan Galatea va baixar del pedestal i va tocar de peus a terra?

Què succeeix quan el nostre ideal amorós topa amb la realitat? Ai.

Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
El tema de galata qu resumeixes molt bé és un exemple bestial. A mi la mitologia també em sorprèn: ja estava tot dit?
La mitologia és fascinant, no sé si estava tot dit, en qualsevol cas, moltes de les reflexions que estan implícites en aquestes narracions estan perfectament en consonància amb les investigacions més actuals sobre psicologia i segurament de moltes altres ciències.

Traducció del blog