Llegir Delibes


Les llibreries han tornat a posar a primera fila l'obra del recentment desaparegut Miguel Delibes. És una estratègia comercial necròfila bastant habitual i que, particularment, sempre em crida l'atenció.

L'editorial Booket ha posat a la venda una col·lecció bastant atractiva i assequible econòmicament. Ahir em vaig decidir per Las ratas i serà la primera obra que en llegiré.

Per quin motiu no m'havia interessat abans pel gran Delibes? La resposta vaig a buscar-la a l'escola. Mentre repasso els professors de llengua i literatura castellana que vaig tenir, m'adono del mal terrible que van fer a la meva formació.

Quan escolto el debat sobre el nombre d'hores que s'imparteixen en aquesta llengua, sempre penso el mateix. No es tracta tant de quantitat com de qualitat. Només que hagués tingut un bon professor, que hagués plantat la seva llavor, el meu interès hauria estat tot un altre, ben diferent. Ara haig de recuperar el temps perdut, malgrat que hi ha coses que ja mai no podré canviar.

Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
Tens raó en aquesta necrofília dels llibreters i les editorials. I és terrible veure a quina velocitat actuen. Mentre Delibes encara està tebi, ja omplen els aparadors. És com aquella escena de Ricard III en què el rei agonitza i el fill ja li arrenca la corona per coronar-se ràpid.
I per cert... crec que jo tampoc vaig llegir mai Delibes a l'escola. Si t'agrada Las ratas, et recomano El loco, una obra curiosa i fantàstica de la primera època. I després jo diria que Las guerras de nuestros antepasados.
Gràcies per les recomanacions, Lluís. La veritat és que aquestes tàctiques comercials són ben poc respectuoses però també cal dir que molts lectors no s'haurien interessat per alguns autors imprescindibles de no ser per aquestes estratègies. De tota manera, també és cert que els grans autors s'haurien de promocionar més sovint: vius, morts, l'any del seu centenari i sempre. Malauradament, ens alimentem bàsicament de literatura passatgera, més rentable i fàcil de digerir.

Traducció del blog