Bibiana Aído a l'aparador


Bibiana Aído, ben acompanyada, per a la campanya Saca Tarjeta Roja al Maltratador


Prèviament a una entrevista a Bibiana Aído, preguntaven a Rubalcaba quina opinió li mereixia la Ministra d'Igualtat. La resposta van ser tot un seguit de compliments paternalistes, de l'estil: jo sé que la meva nena ho fa molt bé. Vaig pensar si Aído no era una dona quota, una variant actualitzada de la clàssica dona florer.

Sóc escèptica amb aquesta mena de campanyes perquè he conegut unes quantes persones, homes i dones, aparentment compromeses amb la prevenció contra la violència de gènere, que tenen un discurs de cares a la galeria i unes actituds, ben diferents, en la seva vida privada. Llops amb pell de xai, en diuen.

Per altra banda, estic un pèl saturada d'actors, actrius i famosos diversos, que es posen a tot arreu com la pudor, opinant amb desimboltura del primer tema que els surt de la barretina. El seu ofici no era la interpretació? Després coneixes associacions de dones a les quals els retallen les ajudes per tirar endavant projectes d'intervenció, quan elles si que toquen realitat de la bona.

Veig focs artificials quan voldria polítiques socials autèntiques.
Li trauria la targeta vermella a Bibiana Aído, per inconsistent.

Comentaris

Clidice ha dit…
tant li fa si és la violència de gènere, la malaltia mental, l'educació, ... posa-hi el que vulguis. El cas és que tot surti bé a l'aparador. Es refien que, pel mig, sempre hi haurà gent ben disposada a tirar endavant els mínims. Fins el dia que tot rebenti i ja veurem qui ho neteja al final.

Quan s'acaba l'obra, qui queda al teatre? una dona amb una baieta?
Totes aquestes polítiques-aparador estan destinades als polítics, a l'autobombo del partit, per mostrar als ciutadans (com si fossim ximples) que treballen molt per les causes nobles. A les dones que pateixen la violència masclista poca cosa els arriba de tot això... Si de cas, un efecte rebot provocat per aquest pseudofeminisme tan irritant...

Traducció del blog