Gelosia


La gelosia és un dels temes que es posa freqüentment damunt la taula, al consultori del psicòleg. En els casos en els quals és infundada i extrema, acostuma a ser la víctima qui sol·licita orientació, incapaç de suportar l'assetjament del company o companya sentimental. Als gelosos patològics els costa reconèixer que tenen un problema i rarament demanen ajuda. Quan la gelosia té una base real, en canvi, es planteja la capacitat de la parella per aguantar flirtejos constants o infidelitats manifestes, que causen un gran sofriment.

En qualsevol cas, sovint es tracta d'aturar-se o tirar endavant amb la relació. La pregunta del milió.

Comentaris

Núria Talavera ha dit…
gran pregunta... volia comentar també que la foto que acompanya l'apunt m'ha fet pensar que potser en general hi ha més gelos per part dels homes o bé és una percepció meva? I també dir que els gelos entre germans són freqüents i no només quan són criatures, a vegades és difícil per als pares gestionar-ho.

Salutacions :)
No t'ho sabria dir, he conegut tants homes amb gelosia patològica com dones, caldria fer un estudi més exhaustiu per respondre aquesta pregunta. Quant als germans, la gelosia es pot arrossegar fins a l'edat adulta, hi ha casos realment malaltissos que s'agreugen en situacions concretes, quan s'ha de repartir una herència, per exemple...
Lluís Bosch ha dit…
És clar... això dels gelos comença des de molt petits, i és impressionant veure les conductes geloses a P3, on ja són molt elaborades i complexes. Naixem gelosos? El problema greu, però, és una mena d'entorn cultural dels gelos, amb literatura i icones que els donen paraules, actituds, una imatge terrible i primitiva.
Lluís, jo faria una distinció entre la gelosia natural que podem experimentar tots alguna vegada, que es pot considerar gairebé adaptativa i la gelosia patològica, que implica fer la vida impossible a les persones de l'entorn a través de tota mena d'estratègies de xantatge emocional, per exemple. Certament, la nostra cultura individualista influeix en què aflorin amb més facilitat aquesta mena de sentiments. Segur que en societats cooperatives no parlaríem d'un problema tan greu...
Lluís Bosch ha dit…
Clara: demà penjo un post al Riell basat una mica de passada en aquest teu. Espero que perdonis el fet d'agafar el tema de forma tan etèria...

Traducció del blog