Els ocellets de Hitchcock


Aquest matí m'he despertat de sobte. Sentia picades de bec al clatell. Encara no he perdut la xaveta sinó que he experimentat un fenomen oníric que consisteix en sentir en el propi cos algun element del somni. No sé si us ha passat alguna vegada.

Estava asseguda a la terrassa d'un pis, davant del mar, a Palamós. Al meu costat hi tenia una taula, amb un bol ple de mandarines a sobre. De sobte, una ventada les ha fetes volar i han començat a dansar pels aires, com un estol d'ocells, d'aquí cap allà. Era el teatre de la natura, un espectacle meravellós. Passada una estona, les mandarines han esdevingut ocellets de paper que dansaven i dansaven aquest ball hipnòtic, del qual no em podia desenganxar. He agafat la càmera per gravar-los i un d'ells ha vingut cap a mi: ha començat a picotejar-me el clatell, amb una violència insospitada. I jo m'he sentit com Tippi Hedren. He passat de l'èxtasi a l'horror en un no-res. Una mica com a la vida. Suposo.

Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
Ostres...! Estàs segura que al bol hi havia mandarines i no alguna substància al·lucinògena?
Sobre un fenomen similar i no massa lluny de Palamós, Dalí va fer una pintura magistral. Aquella del tigre i la magrana. Hi ha molta distància de la magrana a la mandarina?
Jo vaig somiar una vegada que era a casa i sonava el timbre. Just al moment que anava a obrir per veure qui hi havia, el timbre real em va despertar, i em vaig empipar perquè ja no podria saber qui venia en somnis.
Je, je... eren mandarines, si. En els somnis no calen substàncies per tenir visions, són una font de creativitat enorme, ja ho sabien els surrealistes!
Quant al somni del timbre, no desisteixis, potser tornes a somiar el mateix i coneixes el visitant desconegut!

Traducció del blog