Eva i David, la llum en la foscor


Vaig conèixer la història de l'Eva Caballé en el prolífic Riell Bulevard, a través d'un post en el qual en Lluís Bosch emfasitzava la persona, per damunt de l'etiqueta patològica. L'Eva pateix Síndrome Química Múltiple, una afecció encara poc coneguda entre la població i que ella s'encarrega de divulgar en el magnífic blog, NO FUN, a través del seu llibre, Desparecida i també concedint entrevistes en diversos mitjans de comunicació. Ahir vaig recordar-la quan llegia La Contra d'Ima Sanchís al seu company sentimental, David Palma. En David oferia un testimoni corprenedor de la convivència diària amb la SQM, que segurament va impactar molts lectors tant com a mi.

De quina manera, vaig pensar, dues persones que s'estimen, en la foscor d'una malaltia, poden irradiar tanta llum, coneixement, solidaritat i amor.

Comentaris

sànset i utnoa ha dit…
Ahir vaig fer un post amb l'enllaç a l'entrevista i al bloc de l'Eva. Tota una història!

Utnoa
Lluís Bosch ha dit…
Tot i no haver insistit més en la persona ni en el cas, el debat de comentaris que vam tenir al Riell em va dur a aprendre coses. El seu company l'havia conegut a través de Ràdio 3, i de fet va ser el seu testimoni qui em va decidir a escriure aquell post.
Utnoa, si és una història per tenir en compte, sobretot perquè parla de dues persones que es mantenen unides en l'adversitat. Hi ha moltes parelles que s'estimen de debò, llàstima que sentim a parlar tant de violència i mala convivència...

Lluís, penso que el tema de la SQM (que, certament, va derivar en altres qüestions a Riell)ens afecta a tots perquè, en major o menor mesura, els elements mediambientals tòxics influeixen en la nostra salut. Aquesta malaltia ens ha de fer obrir els ulls a l'entorn en el qual volem viure...

Traducció del blog