"No tinc bones notícies..."

Aquest cap de setmana vaig anar a veure Up in the air, un film que em va semblar perfectament prescindible i que, no obstant, resulta força entretingut. El guapo de George Clooney -aquell de les cafeteres, com diu una veïna del meu poble- es posa a la pell d'un executiu que viu literalment als núvols. Viatja d'una punta a l'altra del país, amb el seu inseparable trolley, contractat per diverses empreses que sol·liciten que acomiadi alguns treballadors, atès que els principals responsables no tenen el coratge suficient per fer-ho. La feina bruta, consisteix en amorosir al màxim el traumàtic moment, prometent que es farà un seguiment a la persona despatxada quan, en realitat, se l'abandona miserablement a la seva sort. La història es complica encara més quan apareixen en escena dues dones. Una d'elles és una joveneta brillant -a la fotografia- que pretén iformatitzar el sistema d'acomiadaments per abaratir costos i l'altra és una atractiva executiva que també es passa la vida a l'avió i que connectarà amb el desvinculat Clooney, fins a arrossegar-lo cap a territoris insospitats.

A favor del protagonista s'ha de dir que, malgrat que és conscient que el missatge que transmet no és precisament agradable, ni del tot honrat, procura fer el possible per aportar un gram d'esperança a la dramàtica situació que es planteja en l'horitzó dels interlocutors. En certa manera, dóna una lliçó de com donar una mala notícia en les pitjors condicions possibles, un complicat exercici equilibrista del qual surt prou airós. Un tema a part és la repercussió que té la feina en la seva vida personal, que podreu descobrir vosaltres mateixos si us deixeu caure pel cinema.