Esquizofrènia, intervenció precoç

Durant uns quants anys, els freaks televisius van ser una font d'ingressos important. Alguns d'ells patien problemes de salut mental evidents, trastorns psicòtics com ara l'esquizofrènia i a vegades deliraven davant de les càmeres, mentre el públic es recargolava de riure. Afortunadament, d'un temps cap aquí, aquesta pràctica ha anat minvant tot i que encara hi ha espais que utilitzen l'esmentat recurs per a despertar els instints més baixos de l'audiència. Com us podeu imaginar, a mi no em fa ni mica de gràcia (malgrat que he expressat la meva queixa als programes corresponents, mai no he obtingut cap resposta). Penso que a ningú se li acudiria fer befa d'una persona que pateix càncer o algun tipus de discapacitat, posem per cas. Aquesta mena de burla, tal com ho mostra Narcís Oller a La Bogeria, també es pot considerar un factor patogen i caldria que tots plegats prenguéssim consciència de fins a quin punt afavorim el sofriment dels malalts.

Al llarg de la història de la psiquiatria, s'han desenvolupat gran quantitat de teories molt interessants sobre l'origen del sofriment de les persones amb problemes greus de salut mental. En les darreres dècades, s'ha donat molta importància al punt de vista biologista i han eclosionat múltiples tractaments farmacològics, al meu entendre, sempre amb la qualitat de vida dels pacients com a taló d'Aquil·les. Actualment, s'estan generalitzant els tractaments de tipus precoç, que van encaminats a intervenir en el període del primer brot esquizofrènic. És de capital importància iniciar una teràpia en aquest moment ja que d'això en dependrà en bona mesura l'evolució de la patologia. La revisió de la literatura científica que han portat a terme alguns autors, assenyala que aquests programes permeten la recuperació total dels símptomes en un 80% dels casos tractats d'esquizofrènia i altres psicosis. Els beneficis inclouen la continuïtat de l'activitat acadèmica o laboral, el manteniment de les habilitats socials i el recolzament de l'entorn, la disminució de la necessitat d'hospitalització del pacient, així com una menor resistència al tractament farmacològic i la disminució del risc de recaigudes.

Al marge de certa idiòcia mediàtica, hi ha molts professionals que treballen intensament per alleujar el sofriment dels afectats i també de les seves famílies. Aquest si que és un bon motiu per somriure!