Gràcies per tot



¡Jamás! ¿Es verdad que todo
para siempre acabó ya?
No, no puede acabar lo que es eterno,
ni puede tener fin la inmensidad.


Rosalía de Castro
En las orillas del Sar

Comentaris

ivaxavi ha dit…
Anava a dir que el trobarem molt a faltar, però no; sempre estarà entre nosaltres, sempre tindrà un lloquet al nostre costat. Vas "inventar" un nou estil, un nou gènere.
Qui no recorda la història de les tapes del bar fent la festa al plegar el dia?
Un bes i un abraç, Pepe!
3 de març del 2009, a les 22:31
Clara Esquena i Freixas ha dit…
És curiós que no ens adonem com en són d'importants certes persones a la nostra vida fins que se'n van...
4 de març del 2009, a les 11:03
DABITIKO ha dit…
Hola Clara,
Vaig veure al Pepe Rubianes fa temps al poliorana de Barcelona i em va encantar! vaig riure moltissim! a més a part de la seva faceta artística, era una persona compromesa socialment. Com diu una cançó de Pedro Guerra: se van los mejores!

Parat un moment i escolta la cançó, i disfruta de la seva lletra: http://www.youtube.com/watch?v=K9ZbZaRwR3c

Una abraçada!
5 de març del 2009, a les 0:14
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Si, David, realment va ser un humorista irrepetible...gràcies per la cançó!
5 de març del 2009, a les 11:58
_MeiA_ ha dit…
Una gran pèrdua! Era un crack
5 de març del 2009, a les 16:21
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació