Gràcies per tot



¡Jamás! ¿Es verdad que todo
para siempre acabó ya?
No, no puede acabar lo que es eterno,
ni puede tener fin la inmensidad.


Rosalía de Castro
En las orillas del Sar

Comentaris

ivaxavi ha dit…
Anava a dir que el trobarem molt a faltar, però no; sempre estarà entre nosaltres, sempre tindrà un lloquet al nostre costat. Vas "inventar" un nou estil, un nou gènere.
Qui no recorda la història de les tapes del bar fent la festa al plegar el dia?
Un bes i un abraç, Pepe!
És curiós que no ens adonem com en són d'importants certes persones a la nostra vida fins que se'n van...
DABITIKO ha dit…
Hola Clara,
Vaig veure al Pepe Rubianes fa temps al poliorana de Barcelona i em va encantar! vaig riure moltissim! a més a part de la seva faceta artística, era una persona compromesa socialment. Com diu una cançó de Pedro Guerra: se van los mejores!

Parat un moment i escolta la cançó, i disfruta de la seva lletra: http://www.youtube.com/watch?v=K9ZbZaRwR3c

Una abraçada!
Si, David, realment va ser un humorista irrepetible...gràcies per la cançó!
_MeiA_ ha dit…
Una gran pèrdua! Era un crack

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia