Generació Zero

Recordo el lema dels joves punk dels anys vuitanta: No future; un clam nihilista, segons el qual calia viure desenfrenadament, morir jove i deixar un bonic cadàver. A l'any 2009, les expectatives de futur també són limitades per als joves, encara que d'una manera ben diferent...
El País publicava ahir un excel·lent reportatge sobre l'anomenada "Generació Zero". El rotatiu assenyalava que Espanya encapçala el rànquing de joves aturats de la Unió Europea (destaquem sovint en els llistats més depriments). La "Generació Zero" la formen un grup de joves ben preparats, de menys de trenta anys, que han acabat la formació acadèmica en plena crisi econòmica. Malgrat que tenen talent i empenta per a treballar, es troben sense oportunitats laborals i han de tornar a casa dels pares. Els que tenen recursos econòmics i reben recolzament familiar, opten per continuar formant-se: fan màsters, postgraus i cursos de tota mena. Paral·lelament, treballen en feines precàries (si en troben) que els permeten sufragar les despeses personals. Viuen sense grans comoditats, són adaptables i es plantegen un estil de vida diferent al que estava establert fins fa poc. L'article acaba amb una interessant reflexió. Els joves no s'aturen: pensen, es mouen, estudien... Seran els adults de demà; s'hauran organitzat i hauran modificat els hàbits de consum. Ara la passen magra, però un cop superada la crisi, el nostre futur serà a les seves mans... Hauran après de l'experiència?

Comentaris

Anònim ha dit…
Hi ha altres posibilitats com que molts joves preparats marxin del pais a buscar oportunitats fora
Fa temps que aixo passa i ens estem quedan una enerere
MartaO.
Si, Marta, tens tota la raó i és vertaderament dramàtic. La societat s'empobreix de mica en mica. El més trist és que prosperen els trepes i els mediocres. Només cal mirar la tv per adonar-se'n. Fins la propera.
Aleix Saló ha dit…
Penso sincerament que, si ha de venir una crisi, millor que ens hagi agafat joves, quan tenim més empenta (suposadament) i no tenim hipoteques ni lletres ni empreses que carregar.
A més, ja hem estat criats prou acomodats. Una mica de brega no ens anirà malament.

Pitjor ho tenen els majors de 30.

Per cert, molt bon bloc Clara.
Si,tens tota la raó, no va malament passar-les una mica canutes per veure de què va la vida... de tota manera, no deixa de ser frustrant veure que has estudiat tota la vida i en el mercat laboral no hi ha lloc per a tu. També ho dic pels pares, que han treballat de valent per donar el millor als fills i ara veuen com tornen a casa.
Gràcies per comentar Aleix, vaig seguint els teus acudits i m'ho passo pipa!