Botiguers de la salut


Suposo que, si mireu la televisió, heu vist l'anunci de Mutua Madrileña. Aquell cor entusiasta, gairebé maníac, que es felicita de formar part del club d'assegurats. Estic convençuda que la repetitiva musiqueta soy, soy, soy té prou potencial com per crispar el mateix Dalai Lama. La insistent promoció fa bona la dita: donde no hay publicidad, resplandece la verdad...
Últimament hi ha bastantes assegurances privades que inclouen la psicologia dins de les seves especialitats. El que no s'explica, evidentment, són les precàries condicions de treball, que no respecten ni de lluny les recomanacions del Col·legi Oficial de Psicòlegs. Sense entrar en detalls, us diré que, a mi, personalment, em sortiria molt més a compte fregar escales (amb tots el respectes cap aquesta honrada tasca) que atendre els pacients d'una mútua. Bé, tindria l'opció de fer sessions de pocs minuts i despatxar els problemes de la gent amb qualsevol consell de pa sucat amb oli. Hi ha alguns psicòlegs que pugen al carro de fer visites com xurros. No acostumo a ser tan contundent però a mi alguns em semblen botiguers de la salut mental, usurers de les emocions, autèntics escurabutxaques!

Comentaris

DABITIKO ha dit…
Hola Clara,

Treballo en una mutua d'accidents laborals com a tècnic de prevenció de riscos laborals i la meva situació, com la de la resta de companys de mutues, es similar a la que descrius a la teva entrada.

Actualment soc responsable de 130 empreses, a les que asesoro en prevenció de risgos laborals. La nostra feina es pot resumir a dir a les empreses que visitem, que està malament i que fer per reduir la probabilitat de risc. No disposo de més de 2 o 3 hores per veure el centre de treball i 4 hores més o menys per fer un informe a l'oficina. No tinc temps ni per documentar-me ni per mirar-me la legislació.

Anem tan a sac que la qualitat de la nostra feina es pèsima. La nostra feina no serveix pràcticament per res ja que tot són generalitats i treballs de baixa qualitat. No tens temps per fer un treball serios i amb profunditat...

Si coneixes a algun tècnic de P.R.L. con jo, amb més de 3 o 4 anys en una mutua, segurament estarà cremat i desil.lusionat amb la feina!

Els goberns, oposició, sindicats i empreses saben que aquestes són les nostres condicions, però ningú fa res! A vegades penso que el món està ple d'imbècils, perque la solució per reduir els accidents de treball la tenim davant nostre!

Si els tècnics poguessin fer una bona feina, seriosa, rigurosa i personalitzada, dient especificament que la protecció de tipus A es la bona per la máquina X o dient on s'ha d'ubicar en concret un extintor de tal tipus, segurament la siniestralitat baixaria molt i els professionals de p.r.l. estarien molt més motivats.

Soc jo l'únic que veu que si els treballadors tenen unes bones condicions laborals, aquests treballen més i millor i per tant l'empresa guanya en qualitat i beneficis. I que finalment tots contents: clients, treballadors, direcció... A vegades al.lucino.

M’imagino que entendràs pq estic estudiant psicologia.
Però amb el que has dit, em sembla que tindrem que marxar a l’extranger per treballar amb una mica de dignitat! ;)
Hola, David, moltes gràcies per la teva interessant aportació. Certament, costa molt d'entendre que es mantinguin aquestes estúpides dinàmiques. Fent la feina ben feta, a la llarga, tot serien beneficis i no hauríem de lamentar accidents. Amb el treball a les mútues passa el mateix. Si paguessin dignament un mínim de 5 a 10 sessions l'any(que fàcil!)el pacient estaria ben atès i se sentiria satisfet amb la seva assegurança.
No tiris la tovallola amb la psicologia. El camí és difícil, però val la pena! Fins aviat!

Traducció del blog