La mort de la metgessa de Múrcia, assassinada per un pacient que li va disparar quatre trets, ha reobert el necessari debat sobre la seguretat amb la qual treballa el personal sanitari. Avui llegeixo a La Vanguardia que Espanya és capdavantera en el nombre d'agressions registrades als professionals de la salut. Es calcula que set de cada deu treballadors ha patit un atac al llarg de la seva carrera, tot i que només el 5% ha decidit denunciar-lo.Està clar que ens trobem davant d'un fenomen complexe, que no es pot ventilar condemnant només la mala educació dels ciutadans. Per una banda, hem de tenir en compte que la violència és una xacra social que es posa de manifest en molts àmbits (família, escola, entorn laboral, mitjans de comunicació, política...) i que la crisi econòmica i de valors en són causes importants. Pel que fa a l'entorn estrictament sanitari, penso que un factor decisiu són les precàries condicions del sistema, que es troba col·lapsat i sense recursos, la qual cosa afecta tant a professionals com a usuaris. Des del meu punt de vista, no hi ha fórmules màgiques per eradicar aquest greu problema. Tots estem dins la mateixa barca i tenim la nostra quota de responsabilitat. Caldria arremangar-se i treballar junts per a tractar a fons aquesta hostilitat, que impregna cada vegada més facetes de la nostra quotidianitat. Hi estem disposats?
Comentaris
A vegades t'has d'esperar hores i hores i aixi s'acaba la paciencia
Aixo no justifica cap agressió pero hi ha que entendre que existeix molta pressio
MartaO.
El més preocupant es que va a més , en un cami sense retorn . Tornarem a un simil d'antic oeste americà ?