No ens aturaran

Com bé sabeu, ahir es va celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Enguany, la jornada ha estat marcada tant per la situació econòmica com per la reforma de la llei de l'avortament. La premsa s'ha fet ressò de que, de moment, la dona està aguantant millor que l'home l'embat de la crisi. Un dels motius podria ser que els principals sectors afectats són els de la construcció i l'automòbil, d'ocupació majoritàriament masculina. Per altra banda, cal recordar que les estadístiques mostren que les dones estem més preparades des del punt de vista acadèmic. Això no treu que, per les mateixes feines, els nostres sous són més baixos i la precarietat ens afecta en major mesura. També és remarcable la dificultat que tenim per conciliar la jornada laboral amb la vida familiar i la poca ajuda de la qual disposem per realitzar les tasques domèstiques. No cal dir que és necessari continuar lluitant per assolir la igualtat i fer desaparèixer el conegut sostre de vidre.

Penso que la millor consigna en moments d'atur és, precisament, no aturar-se perquè és molt fàcil caure en una espiral de desànim. Quan menys treballes, menys ganes tens de treballar. Per acabar-ho d'adobar, es pot donar un empobriment dels hàbits de salut. Una dona em comentava fa uns dies que, d'ençà que s'ha quedat sense feina, ha tornat a fumar. Encara que resulti una obvietat dir-ho, seguir una dieta equilibrada, practicar exercici o marcar-se una agenda amb uns objectius diaris, són consells que ens poden ajudar a resistir aquests difícils moments. La crisi no ens pot aturar!