Què passa amb les víctimes?

Fa poc que ens hem assabentat del desmantellament d'una xarxa de pedofília, que es dedicava a traficar amb imatges pornogràfiques d’infants per internet. El resultat de l’operació policial -“l’Operació Carrussel”- van ser 121 detinguts i 96 imputats, tots ells varons, 49 dels quals operaven a Catalunya. Es van confiscar milions de vídeos i fotografies extremadament dures que implicaven menors de 13 anys, fins i tot nens i nenes molt petits, gairebé nadons.
Vosaltres, companys internautes, us preguntareu amb lògica indignació quin futur els espera als criminals. Com a resposta, i perdoneu el meu pessimisme, em referiré al cas d’Uwe Bradler, un pedòfil detingut a Roses l’any 2006, que estava en possessió de material pornogràfic infantil i a qui l’Audiència de Girona ha condemnat recentment a la pena d’un any de presó. Pel que s’ha pogut demostrar, "només" utilitzava l’esmentat material (profundament violent i vexatori) pel seu ús personal.
Pel que fa al tractament mediàtic de la notícia, m’agradaria fer esment del programa d’actualitat 59 segons, a La 2, perquè em va semblar paradigmàtic. La periodista Maria Casado li va fer una entrevista a un eminent psiquiatre que va ajudar a dilucidar alguns dels misteris que envolten el comportament dels pedòfils. Els maltractadors, violadors o assetjadors atreuen l’atenció mediàtica. Per altra banda, no vaig tenir l’oportunitat de llegir ni escoltar cap informació que fes referència a les mesures que es prendran per protegir els menors, ni tampoc els passos que es seguiran per prevenir futures violacions a infants. Els abusos sexuals encara són una realitat oculta i, malauradament, massa freqüent. En la meva opinió, no es fa tot el que cal per eradicar-los. Val a dir que, des del punt de vista acadèmic, també s’han esmerçat molts esforços en aprofundir en tots els aspectes que afecten els pederastes, ja siguin legals o psicològics. Els estudis universitaris de criminologia estan prou consolidats mentre que la victimologia és una disciplina que tot just està a les beceroles, malgrat que la necessitat social clami al cel.
Si voleu que us digui la veritat, la psicologia criminal m’interessa ben poc. En el cas que ens ocupa, només hi paro atenció en la mesura que els pedòfils tenen màniga ampla per reincidir, donades les exigües mesures punitives. Els que m'importen de debò són els menors afectats. Què se n’ha fet de tots aquests infants? Han rebut assistència psicològica? Estan en llars d'acollida? Qui els protegeix? Existeix una xarxa assistencial sòlida i preparada per atendre’ls? Les víctimes no desperten interès i a vegades queden completament desateses mentre que, paradoxalment, els agressors es troben fent tallers de rehabilitació a la presó (sense cap garantia d’èxit). Cal tenir present que els nens i nenes que un dia van patir abusos, demà poden ser adults amb seqüeles importants. En l’actualitat, molts d’ells no disposen de l’ajuda suficient per recuperar-se psicològicament del trauma que pateixen. També hi ha persones que viuen el seu drama en el més absolut dels silencis i, malgrat tot, tiren endavant amb dignitat. A vegades han de lluitar per no autodestruir-se. En altres ocasions, no poden suportar la humiliació del passat i dirien prou. Es traurien la vida.
Us enllaço amb un fragment de la pel·lícula "Festen". És el moment en el qual el fill s'aixeca de la taula i revela el terrible secret de família. Ja em perdonareu, només he trobat la versió subtitulada en anglès...

Comentaris

garbi24 ha dit…
Tens raó en el fet de que tothom es preocupa per l'agresor molt de temps i que la víctima queda oblidada ben aviat , i que un trauma infantil es molt difícil d'oblidar .
Presó directe per els agresors , doncs aquesta gent no necesita ni tan sols judici i el cost de la justícia dedicar-lo a la reabilitació del afectat/a .
Felicitats per el teu blog.
Moltes gràcies pel teu comentari, hi ha molta tradició d'assistència al criminal i molt poca a la víctima, s'haurien de posar sempre els drets de la víctima per davant, més encara si es tracta d'infants indefensos. És un tema dur i encara queda molta feina per fer...

Traducció del blog