Recapitular

Les persones grans que vénen a la consulta presenten alguns trets que les diferencien dels adults més joves. Un d'ells és la notable necessitat de recapitular.
Si un pacient d'edat avançada té un accident amb el cotxe, per exemple, quan ve a veure'm no només relata aquella topada si no totes les que ha tingut amb els diferents vehicles que ha conduït al llarg de la vida. Si es dóna el cas d'una discussió amb la parella, emergeixen unes quantes de les picabaralles que han sorgit d'ençà que es van conèixer i de quina manera s'han arribat a solventar. Percebo la necessitat de construir una història coherent sobre tots els anys viscuts, potser una il·lusió de continuïtat o l'esboç d'una identitat que, malgrat els canvis, s'ha mantingut íntegra en la seva essència. D'aquesta necessitat deuen provenir les clàssiques "batalletes" dels avis i àvies que més d'una vegada hem considerat avorrides o banals. Penso que s'hauria de potenciar i respectar la necessitat de les persones grans de transmetre la seva preciosa saviesa vital. No només perquè això afavoreix l'envelliment saludable sinó perquè beneficia tota la comunitat. M'agrada pensar que algun dia retrobarem espais per a la transmissió intergeneracional del coneixement i que traurem temps d'on sigui per escoltar històries de fa cinquanta anys. No és possible que una societat tiri endavant si desconeix el seu passat més immediat...
Foto: Martine Frank

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia