Vellesa feliç

Un dels àmbits de la psicologia que més m'interessa últimament és el de l'envelliment satisfactori. De fet, fa poc que he presentat un treball de recerca sobre el tema. També m'agrada portar grups de persones grans. No puc dir res més que és una meravella treballar-hi. Per la meva experiència, no hi ha cap col·lectiu més agraït. No em feu explicar perquè, però és així...
Fa poc he traduït un qüestionari per treballar amb persones grans en els tallers d'entrenament de la memòria que organitzo. Es tracta que els participants el llegeixin i mirin de contestar si les afirmacions que s'hi enumeren són vertaderes o falses. És un exercici que pretén desmentir alguns dels falsos tòpics que giren al voltant de l'edat. L'última afirmació del qüestionari diu així: Properament sortirà una pastilla que assegurarà la vellesa feliç. La majoria de persones, encertadament, assenyalen que es tracta d'una afirmació falsa i argumenten sàviament la resposta. De fet, hi ha moltes investigacions que posen de manifest que l'estil de vida que s'ha portat durant tot el cicle vital serà de cabdal importància a l'hora de gaudir d'una vellesa satisfactòria. Està clar que també compten els factors genètics però, de moment, es té poc control sobre els mateixos. Així doncs, dic jo, envellir de manera saludable és com fer-se un pla de pensions. Cada cop que fem exercici compta, cada aliment, cada relació social, cada hàbit tòxic que s'abandona, cada lectura, cada passeig, cada alegria, cada obstacle superat... Certament, a la vida hi ha milions d'imponderables però crec que tot el que es pot invertir en salut és benvingut. Creieu-me, que aquest valor no entrarà en crisi!
Foto: englishchild

Comentaris

DABITIKO ha dit…
Hola Clara,

Em sembla molt interessant aquest article que has escrit. Justament estic estudiant psicologia del desenvolupament II i els periodes d'adultesa i vellesa.

Crec que els factors que influeixen en el desenvolpuament de la persona al llarg de la seva vida són de tipus genètics, cognitius, psicosocials i físics.
Crec que un bon desenvolupament de la persona determina una bona vellesa.

A part de cuidar-se físicament amb una activitat física saludable i bons hàbits en l'alimentació, crec que cal que la persona aconsegueixi un equilibri mental i que dispossi de relacions socials satisfactòries durant el transcurs de la seva vida. A més crec que es important que la persona sigui activa i que participi en activitats socials per evitar el deteriorament cognitiu, no creus?

Per altra banda opino que aspectes com el context social i cultural de la persona també influeixen en el seu ben estar.

Conec un cas d'una persona que a la seva vellesa es infeliç. Es sent vella i horrorosa, diu que té moltes arrugues i es compara amb noies esquelètiques de 19 anys.
No ha sapigut envellir!

Una abraçada!

Cada vegada aprenc més amb aquest bloc teu! felicitats psicologa!
David
Estic d'acord amb tot el que escrius, gairebé és un article pel teu bloc! El tema de l'envelliment és molt interessant perquè no només es refereix a una etapa del cicle vital sinó a tota una vida viscuda.
Gràcies pels ànims que em dónes!

Traducció del blog