A la vida quotidiana, a vegades utilitzem paraules importades de la psicologia que, tot sovint, no s'ajusten al significat científic. Aquest matí he anat a fer el cafè de rigor i la cambrera que m'ha atès, en el temps de servir-me, m'ha parlat de la psicosi que té tothom de perdre la feina, d'arruinar-se o de passar gana en el futur. També m'ha explicat que ara no treballen tant com abans, que es passen molta estona mà sobre mà i que potser algun dia arribaria l'amo i despatxaria la meitat del personal. Després m'ha parlat de la xafogor, que si no vindrien unes pluges terrorífiques, com aquelles que es veuen per la tele. Per tirar més llenya al foc, li he deixat anar una dita de la meva àvia: el foc té aturador, que l'aigua no! Bé, tot això per puntualitzar que la psicosi és un trastorn mental que comporta un trancament amb la realitat. Explicat d'una forma planera, les persones malaltes viuen en un món paral·lel de deliris i al·lucinacions. Dins l'espectre de les psicosi s'hi engloben patologies com l'esquizofrènia, una malaltia cruel que fa patir terriblement tant les persones afectades com els seus familiars. L'expressió quotidiana, en canvi, fa referència a la cultura de la por en la qual vivim immersos, molta culpa de la qual la tenen els mitjans de comunicació. Considero que una bona mesura preventiva per a l'angoixa és dosificar la informació relativa a la crisi econòmica. Personalment, miro d'evitar el sensacionalisme tant com puc, perquè només serveix per acovardir el personal i vendre notícia. Penso en la clàssica pel·lícula de Truffaut, Farenheit 451, amb tots aquells ciutadans autòmates, atordits davant la caixa tonta, controlats pel sistema. Potser pensareu que exagero, però a una societat atemorida li costa més tirar endavant. No crec que tot aquest bombardeig serveixi per a res. La veritat, és millor apagar la televisió i obrir un llibre. De pitjors ens n'hem sortit.
Comentaris