Amor tòxic

Els problemes de parella són un dels molts motius pels quals les persones decideixen anar al psicòleg. En aquest cas, les primeres preguntes que em faig, abans fins i tot que se les formulin els propis pacients són: la relació és igualitària? n'hi ha un que vampiritza l'altre? existeix el respecte mutu?
El tema és francament delicat perquè a vegades no s'està preparat per obrir els ulls a la realitat. Les respostes a aquestes qüestions no són evidents i cal treure'n l'entrellat al ritme adequat de manera que, si existeix una víctima en la parella, aquesta pugui adonar-se'n a temps i buscar una vida millor. També és cert que a, vegades, les relacions no se sustenten en la cura de l'altre, el fet de compartir valors, interessos, afecte o admiració mútues. En ocasions, la parella és, simplement, una mena de contracte temporal de convivència en el qual tots dos es comprometen a complir uns punts imprescindibles perquè la vida conjunta no esdevingui un infern. Cap dels dos es pot dir que sigui un botxí ni tampoc una víctima. S'han fallat mútuament en moltes ocasions, potser s'han ferit cruelment però, malgrat tot, els compensa viure sota el mateix sostre. Si em permeteu una mica d'humor, el pagament de la hipoteca resulta ser una raó de pes últimament...
Us volia recomanar un llibre de divulgació, entenedor i rigorós sobre la qüestió: Amores altamente peligrosos, del psicòleg colombià Walter Riso. Està especialment indicat per a persones que tenen tendència a caure en relacions complicades i s'acostumen a emportar la pitjor part. Pateixen ansietat, insomni, depressió i no saben massa bé perquè. En el teló de fons del seu sofriment, s'hi troben les relacions afectives tòxiques. En el llibre s'hi descriuen diversos patrons de personalitat de parelles que seria millor evitar.
Us enllaço amb I walk the line, del cantant de country nord-americà Johnny Cash. Es pot dir que certa música, literatura o cinema han contribuït enormement a fomentar la recerca d'amors romàntics, impossibles i turmentats... La realitat és una tota una altra història.

Comentaris

Traducció del blog