
Les antigues interpretacions d'aquest conte posaven l'accent en el fet que la curiositat havia posat en perill a la noia. Si no hagués estat tan tafanera, res no hagués passat. Les perspectives modernes, per contra, apunten que la curiositat és, precisament, la seva salvació. Obrint la cambra, s'adona que s'ha casat amb un criminal. A partir d'aquell moment, ja no hi ha marxa enrere. Ella creia que Barbablava era un cavaller gentil però es trobava davant d'un encantador de serps. Un maltractador que l'havia seduït. Què hauria passat si no l'hagués desobeït? S'hauria convertit en una dona captiva i enganyada. Si traslladem aquest aspecte simbòlic al fenomen de la violència masclista, ens adonem que els grans depredadors s'amaguen sota capes de proteccionisme i amabilitat. Òbviament, no ensenyen les cartes el primer dia. La dona pot alliberar-se'n (psicològicament parlant) gràcies a la curiositat i la intuïció. Obrir els ulls li canviarà el destí.
Comentaris
es muy dificil escapar de él
la ayuda de los demas es muy importante