Ets la meva droga


La primera dama francesa, l'exmodel Carla Bruni, ha tret al mercat el seu segon disc i, com era d'esperar, li han plogut les crítiques. Una de les lletres més polèmiques, diu així: "Tu ets la meva droga; més letal que l'heroïna d'Afganistan i més perillosa que la cocaïna colombiana". El safareig internacional s'ha disparat: l'esmentada cançò, fa referència a Sarkozy?

La cantant fa un paral·lelisme entre l'enamorament i l'addicció. Val a dir que el símil té la seva lògica, si ens el mirem des d'un punt de vista psicobiològic. Hi ha investigacions que assenyalen que, quan ens enamorem, s'activen uns neurotransmissors anomenats dopamina, també implicat en els processos addictius i serotonina, vinculat en els mecanismes obsessius. D'aquí venen el desig intens de veure la persona estimada, la seva recerca desesperada i la necessitat impetuosa de mantenir-hi relacions sexuals. Per altra banda, estudis recents també indiquen que, en l'enamorament, es desactiven determinades zones del cervell implicades en la capacitat de judici social i avaluació de les persones. Una troballa que fa bona la dita que "l'amor és cec". Això podria explicar com una dona pro-Ségolène Royal com Carla Bruni, que sempre ha defugit els compromisos, hagi acabat unint la seva vida a un conservador com Sarkozy.

Ara podríem parlar de si l'enamorament donarà pas a un vincle d'amor durador però això, amics i amigues, són figues d'un altre paner...

Comentaris

pau llanes ha dit…
Soy un enfermo crónico del amor, de amar tanto como ser amado... Contamínate...
Hola, Pau, he vist que tens un bloc molt concorregut, hi aniré passant a veure què t'expliques. Pel que fa al comentari...l'amor no hauria de ser cap malaltia (ni molt menys crònica). No sóc gaire amant de les relacions turbulentes!Crec que el romanticisme passional i la salut mental no casen gaire!