Embaràs post-adopció

Segur que alguna vegada heu escoltat la típica història d'aquella dona i el seu company que intenten totes les maneres hagudes i per haver de tenir una criatura. Ho proven i ho proven però no hi ha manera humana d'aconseguir l'embaràs. La dona es sotmet a un tractament de reproducció assistida. Injecció d'hormones per aquí, implantació d'òvuls per allà, vinga excursions a l'hospital, però d'embaràs res de res. Arriba un moment que fins i tot els metges tiren la tovallola. És un cas d'esterilitat recalcitrant. Desesperada, cansada i angoixada la parella opta per la via de l'adopció. Després d'un llarg periple de viatges i paperassa se'n van a la Xina, l'Àfrica o qui sap on a buscar la seva criatura. Quan tornen, sorprenentment i contra tot pronòstic, la dona es queda embarassada. Tothom se'n meravella i la notícia circula com la pólvora. Quines coses que té la vida!
Hi ha psicòlegs que resolen aquest misteri biològic dient que l'excés de voluntat a l'hora de buscar un nadó i l'obsessió per la fecundació poden influir en el fet que el cos de la dona no es prepari de manera adequada per a l'embaràs. La parella es centra en un objectiu racional i perd la relaxació pròpia de la passió amorosa, important per a la concepció. Sense voler-ho, converteixen l'acte sexual en la resolució d'un problema matemàtic. És per això que un cop aconsegueixen el fill o filla i sense preocupacions per mètodes anticonceptius ni de fertilització, les hormones comencen a fluir. Finalment, arriba aquell embaràs tant de temps desitjat. No em negareu que, si més no, l'explicació és interessant i té un sentit...

Comentaris

Traducció del blog